El cas Negreira, el cas de suposada corrupció pel cobrament de favors d’arbitratge a La Lliga espanyola en el qual hauria intervingut el F.C. Barcelona, ha obert un capítol crucial en el rumb ja complicat que viu el futbol espanyol dels últims temps.
Aquest cas és el més actual i un dels que més rebombori ha causat, perquè posa en qüestió la integritat del resultat de diverses edicions de la lliga de futbol de primera divisió. Encara que també continuen presents els escàndols que relacionen al president de la Real Federació Espanyola de Futbol per la suposada manipulació de diners federatius per a fins il·lícits i comissions assenyalades.
Són uns fets als quals s’hi sumen acusacions contra clubs per falsejament de partits, el foment del joc a través de les apostes esportives o el fosc mercat de fitxatges en alguns dels més importants equips de futbol d’aquest país. Un dels motius pels quals aquests fets criden l’atenció de l’opinió pública d’una manera especial és perquè molts tenim molt interioritzats certs valors positius associats a l’esport, i ens resulta dicotòmica la connexió entre corrupció i esport.
Un fet semblant a la corrupció urbanística
Les circumstàncies que expliquen la corrupció en el futbol són similars a les que han influït tradicionalment en la corrupció urbanística. Durant molts anys, el desenvolupament urbanístic de la ciutat s’ha deixat en mans de constructors, delegant-los unes delicades decisions de desenvolupament econòmic, sense els necessaris instruments de control i fiscalització.
El matís que diferencia a constructors i federacions esportives és que a Espanya aquestes últimes tenen una naturalesa publicoprivada, ja que són entitats privades, però tenen competències públiques delegades; ostenten una funció delegada per Llei per organitzar l’esport de competició.
Des de fa uns anys les legislacions esportives autonòmiques han incorporat normes de codi de bon govern i transparència als comptes de les federacions esportives, fet que no ha arribat a la Llei estatal fins al desembre del 2022. Però, a més, les federacions esportives depenen de les subvencions públiques i es financen amb una part de la recaptació de les apostes esportives de l’Estat, motiu pel qual haurien d’estar sotmeses a la Llei 19/2013, del 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.
Certament, és lògic pensar que l’autonomia que té la Real Federació Espanyola de Futbol hauria d’estar sotmesa a un control públic major, més tenint en compte els grans comptes econòmics que controla: més de l’1% del PIB espanyol i 137 milions d’euros de gestió pròpia.
La corrupció en el futbol ja s’equipara a la corrupció política
La corrupció en el futbol s’ha convertit en un fenomen tan insuportable per a les aficions com el que representa la corrupció política. I el que provoca aquesta situació és la deslegitimació del futbol com a institució, de la mateixa manera que al que produeix la corrupció política sobre les institucions públiques.
Només cal comprovar que, segons Transparència Internacional, tan sols 14 de les 209 federacions nacionals de futbol publiquen els seus pressupostos i les retribucions dels seus càrrecs, mostrant una realitat normalitzada en aquest esport.
El 2015, aquesta ONG va portar a terme una enquesta entre seguidors de futbol d’una trentena de països –més de 35.000 persones–, amb el propòsit d’avaluar la percepció que tenien sobre la corrupció i els problemes de govern en el futbol. Doncs 8 de cada 10 persones enquestades es van mostrar llavors en desacord amb la gestió del president de la FIFA.
El verí de la corrupció, segons Merkel
Aquell any, l’excancellera alemanya Angela Merkel va arribar a dir que «el verí de la corrupció ha envaït la política i l’esport, que s’ha contaminat. S’han de netejar les canonades de la FIFA. És absurd que les coses segueixin tal com estan en aquesta organització».
Al voltant del futbol espanyol, la situació és similar. Segons va avaluar Transparència Internacional el 2015, la Real Federació Espanyola de Futbol se situava en el lloc 56 de 65 federacions esportives en transparència, amb 27 de 100 punts.
A més, una mica més de la meitat dels clubs espanyols en primera i segona divisió van suspendre en transparència. Només van superar l'aprovat 17 dels 41 avaluats per aquesta organització.
Resposta lleugera
Aquests últims dies les aficions del F.C. Barcelona han exigit als directius del seu club una major transparència i publicitat en els seus comptes. I no és per a menys, el club acumula ja un llarg expedient de casos de corrupció que l’aboquen a afrontar el seu futur amb grans incerteses i poques il·lusions per als seus seguidors.
Malgrat aquests fets, la resposta política ha estat sempre lleugera i equidistant, tot i ser una realitat que exigeix màxima implicació de les autoritats esportives.
L’única manera que el futbol espanyol no continuï deteriorant la seva imatge social és restablir la seva integritat pública, fet que exigeix el màxim compromís per lluitar contra la corrupció a la seva si. I la corrupció s’evita quan existeix un adequat sistema de control i fiscalització, un codi de bon govern, recursos que garanteixin el funcionament d’aquest i una voluntat política decidida.
Aquesta notícia és una traducció de l'article publicat originalment en castellà al portal TheConversation.com.