Durant anys, va ser una de les figures més icòniques del Principat de Mònaco. Rebel, propera, compromesa i, sobretot, humana. Ara, Estefania de Mònaco, germana de Carolina i del príncep Albert, ha confirmat el que molts sospitaven.
Segons s'ha confirmat, està llesta per fer un pas al costat. I no és una retirada forçada ni fruit de controvèrsies palatines. És una decisió personal, profundament meditada, que marca una nova etapa en la seva vida i en el seu compromís social.
Adeu a Estefania de Mònaco, germana de la princesa Carolina
Estefania de Mònaco ha decidit allunyar-se dels focus, però no sense abans deixar una empremta inesborrable. En una entrevista concedida a la revista francesa Point de Vue, la princesa va compartir la seva visió actual després d’haver complert 60 anys.
"Ja no li veig sentit a parlar de mi, a més, mai ha estat el meu fort. Tinc 60 anys, sento que he donat prou i, sobretot, he dit tot el que havia de dir", va confessar amb total franquesa. Unes declaracions que confirmen el seu desig de retirar-se de la vida pública.
No és un comiat definitiu
Des de fa més d’una dècada, Estefania presideix l’associació Fight Aids Mònaco. Un grup dedicat a l’acompanyament de persones que viuen amb VIH i a la promoció de la prevenció. Aquest any, el seu projecte més emblemàtic ha complert 15 anys.
La celebració, que va tenir lloc al juny, va comptar amb la presència de la seva filla, Camille Gottlieb, una de les seves grans aliades en aquesta causa. Lluny de buscar protagonisme, Estefania ha deixat clar que la seva prioritat continua sent la lluita contra la sida.
"Per parlar de la lluita contra la sida a Mònaco i de les batalles que lliurem, sempre hi seré present", va assegurar. El seu compromís neix d’una història personal: una amiga propera, portadora del virus, va quedar completament sola amb el seu fill.
Va ser aquesta experiència la que va encendre l’espurna d’una vocació que ha guiat la seva vida durant anys. Ara, mentre anuncia aquest "retir" de la vida institucional, no abandona el seu activisme.
"D’ara endavant, aspiro a alguna cosa més, és hora de jubilar-me. M’ho mereixo, oi?", va concloure. Un adeu parcial que és també una promesa de continuïtat en la lluita per un món sense sida abans del 2030.