Alfonso Arús ha tornat a captar tota l'atenció d'Aruser@s amb una reacció inesperada, espontània i absolutament sense filtres. En un dels moments més comentats del programa, el presentador va llançar una frase que va generar un interessant debat al plató.
“És un trasto tremendo, sorollós, lleig i antiestètic”, va assegurar Arús en directe després d'observar imatges d'un cotxe volador desenvolupat per una empresa nord-americana. La contundència de les seves paraules va ser tal que ningú a l'estudi va poder evitar reaccionar. Què hi ha darrere d'aquest singular invent que tant ha molestat al conductor del programa?

Els col·laboradors d'Aruser@s mostren els seus dubtes amb el cotxe volador.
Durant l'emissió matinal d'Aruser@s, Alfonso Arús presentava una notícia tecnològica que prometia sorprendre. L'empresa nord-americana Alef Aeronautics ha donat a conèixer el seu prototip de cotxe volador, un vehicle que pretén revolucionar el transport urbà. Tanmateix, la promesa futurista no va aconseguir despertar l'entusiasme de l'equip.
“S'ha fet un test per provar el prototip del cotxe volador, però la veritat és que he vist vídeos força millors”, va comentar Arús després de veure les imatges. El to irònic del presentador no deixava lloc a dubtes: aquell invent no el convencia gens. Per què va generar tant de rebuig al plató?
La notícia semblava ideal per a una secció de curiositats tecnològiques. Alef Aeronautics, una ‘start-up’ californiana, ha presentat un vehicle capaç d'enlairar-se en vertical i sobrevolar el trànsit urbà. Una proposta de mobilitat avançada que, en teoria, solucionaria embussos i desplaçaments lents.
Tanmateix, el prototip mostrat va resultar tot menys espectacular. Lluny de semblar una revolució elegant, el seu disseny rudimentari i el seu elevat nivell de soroll van encendre la crítica. I va ser just aquest aspecte el que va desfermar una autèntica tempesta d'opinions a Aruser@s, encapçalades per un Alfonso Arús visiblement molest.

La reacció de l'equip de Aruser@s ha estat un termòmetre clar de l'escepticisme que encara existeix davant de certs avenços tecnològics. El cotxe volador d'Alef Aeronautics, lluny d'emocionar, va provocar rebuig i incredulitat. El soroll, el disseny poc atractiu i la manca d'una presentació convincent han estat factors clau perquè aquest invent fracassi.
Alfonso Arús opina en directe i sense cap filtre sobre el cotxe volador nord-americà.
Alba Gutiérrez va ser la primera a fer una crítica a aquest cotxe volador. “És que sembla un platet volador”, va dir amb gest incrèdul. “D'aquells que si te'ls trobes a la nit t'enduries algun ensurt”, va afegir, provocant rialles generalitzades.
Lluny d'endolcir el to, Alfonso Arús va reafirmar la seva opinió amb la frase que més ha ressonat des de llavors. “És un trasto tremendo, sorollós, lleig i antiestètic”, va comentar. Una afirmació que sintetitza la incomoditat de l'equip davant del que pretenia ser una innovació.
Però la crítica més repetida va ser el so del motor. Angie Cárdenas el va descriure entre bromes: “És el soroll de 500.000 mosquits que et venen a picar”. El seu company Marc Recondo no va trigar a seguir-li el joc: “És com quan estàs dormint a l'estiu i se t'acosten tots a l'orella i no et deixen en pau”.
Hans Arús, sempre disposat a aportar context, va ser directe a l'hora de destacar una dada clau. “A sobre que ara estem amb el cotxe elèctric, que el motor no sona, et venen amb aquest trasto que l'escoltes a 50 quilòmetres a la rodona”, va detallar entre rialles.

Aquesta anàlisi va anar més enllà del simple comentari humorístic. Posava sobre la taula la contradicció entre l'evolució cap a vehicles silenciosos i sostenibles i un invent que sembla retrocedir dècades. La crítica, tot i estar revestida d'humor, llançava un missatge clar: no tot el que vola és revolucionari.
Amb el seu estil inconfusible, Alfonso Arús va tornar a convertir un moment quotidià en una crítica memorable i viral. Aruser@s no només es va divertir amb el moment, sinó que també va reflexionar sobre els límits de la innovació. Serà aquest invent una anècdota passatgera o un avís per als creadors del futur?