La família reial britànica ha estat sempre un símbol d'història, tradició i, en molts casos, luxe. No obstant això, un dels aspectes més fascinants i menys coneguts de la monarquia és el considerable patrimoni que acumulen els seus membres.
Una anàlisi recent ha revelat l'origen d'una riquesa que s'estén per més de 180.000 acres a Anglaterra i Gal·les. Aquesta fortuna no només està relacionada amb els ingressos derivats de terres i propietats, sinó amb un model econòmic heretat de segles enrere.
Aquesta és la fortuna del rei Carles III i el príncep Guillem
Els ducats de Lancaster i Cornualla, que han estat possessions de la família reial des dels temps medievals, representen el nucli d'aquesta fortuna. Encara que part d'aquestes propietats van ser adquirides després de la conquesta normanda.
Avui, els ingressos dels ducats provenen d'una gran varietat de fonts. Des de lloguers comercials, fins a propietats més inusuals, com aparcaments, mines o fins i tot una presó.
Els acords més sorprenents són aquells que han permès que organismes públics, com el Servei Nacional de Salut (NHS) o el Ministeri de Justícia, arrendin propietats de la família reial. Generant rendes que contribueixen a la creixent riquesa de la corona.
A més, tant Carles com Guillem han demostrat un compromís amb causes socials a través de la cessió de part d'aquestes propietats a organitzacions benèfiques. Institucions com Macmillan Cancer Support es beneficien del lloguer de locals en propietats valuoses.
Carles III i el príncep Guillem paguen impostos?
El que crida l'atenció és el fet que tant Carles com Guillem estan exempts de pagar impostos sobre els ingressos obtinguts d'ells. Però tots dos han optat per pagar la taxa més alta d'impostos, com una forma de mostrar el seu suport a les causes públiques.
El sistema econòmic que sustenta aquesta fortuna, encara que controvertit per a alguns, ha estat efectiu i s'ha mantingut al llarg de generacions. Els ingressos obtinguts de les propietats reials financen una gran part de les despeses institucionals de la monarquia.
Mentrestant, el sistema de "bona vacantia", que permet a Guillem reclamar propietats sense hereus, ha jugat un paper clau. Permetent-li també fer generoses donacions a organitzacions benèfiques.
Així, la família reial britànica continua demostrant una notable capacitat per gestionar els seus actius. L'estratègia econòmica que ha seguit la Casa Reial ha garantit que tant la monarquia com el poble britànic continuïn beneficiant-se d'una fortuna històrica.