La crisi institucional que sacseja el Principat ha esclatat finalment. La Casa Reial de Mònaco ha confirmat que la princesa Carolina podria estar en posició de reclamar un rol més actiu a la dinastia Grimaldi. Ho ha fet en un moment en què la figura d'Albert de Mònaco ha quedat greument danyada per un escàndol de proporcions inèdites al país.
En els darrers dies, el nom del príncep Albert ha estat lligat a una complexa xarxa d'acusacions. El conegut com a 'Monacogate', batejat així per la premsa europea, ha agafat força després de les declaracions de Claude Palmero, el seu antic gestor financer. Palmero ha presentat proves i testimonis que impliquen directament el sobirà en maniobres econòmiques opaques i dubtoses.
La Casa Reial ha pres una decisió inusual: no silenciar la polèmica. Ha optat per confirmar que Carolina ha manifestat la seva disposició a assumir responsabilitats que, segons ella, li correspondrien per naixement. Tot i que no s'ha parlat d'abdicació, s'ha donat a entendre que la seva figura guanya pes polític i simbòlic dins la família.
La princesa Carolina reclama el seu lloc a la Casa Reial de Mònaco en plena tempesta institucional
Aquest gir institucional es produeix en un context particularment sensible. La premsa francesa i monegasca ha revelat documents interns que apunten a una gestió financera poc transparent per part del príncep Albert. Entre les acusacions destaquen pagaments sense justificació, propietats registrades a nom de tercers i un estil de vida desproporcionat.
Claude Palmero, en els seus testimonis, ha assegurat que el mateix Albert li va demanar evitar qualsevol rastre escrit dels seus moviments econòmics. També ha revelat que algunes propietats, com un apartament a Londres per a la mare d'un dels seus fills, van ser ocultades intencionadament. Aquestes afirmacions han generat un profund malestar en l'opinió pública i en el si de la família Grimaldi.
La resposta de Carolina no s'ha fet esperar. Segons fonts properes, l'aristòcrata ha considerat que la situació "justifica una revisió del lideratge familiar".
Per a molts, aquesta declaració velada és el primer pas cap a un canvi històric en la capçalera del principat. El fet que Carolina sigui la primogènita reforça els seus arguments, sobretot ara que la imatge del seu germà està tan deteriorada.
Enrenou a la Casa Reial de Mònaco: la princesa Carolina podria guanyar poder davant el desgast del seu germà
Des de fa anys, Carolina ha mantingut un perfil diplomàtic i discret. Tanmateix, ha intervingut puntualment en actes oficials quan l'absència d'Albert o Charlene ho ha requerit. Ara, la seva figura emergeix com un símbol d'estabilitat davant el caos que envolta la Casa Reial, cosa que molts interpreten com una acció calculada.
L'entorn de Charlene de Mònaco tampoc n'ha sortit il·lès de la controvèrsia. Informes publicats per Le Monde han assenyalat que les seves despeses superen amb escreix la dotació assignada, fet que ha afegit més llenya al foc. Els comptes també apunten a assignacions qüestionables per als fills grans del príncep, així com possibles inversions immobiliàries impulsades per Estefania de Mònaco.
La gravetat del cas ha obligat fins i tot a intervenir assessors financers externs. Un d'aquests equips ha alertat d'un possible buit en la traçabilitat del patrimoni del príncep en cas de defunció. Aquest advertiment ha estat interpretat com un altre senyal del desordre financer a la Casa Reial, un escenari que afavoreix la figura de Carolina.
Els experts asseguren que ens trobem davant d'un moment clau en la història moderna de Mònaco. Mai un escàndol financer havia sacsejat tant la institució, ni una dona havia estat tan a prop de canviar l'equilibri de poder. Per això, el comunicat de la Casa Reial ha deixat clar que Carolina assumirà un rol més actiu al Principat.