La Casa Reial britànica ha publicat l'informe econòmic corresponent a l'exercici fiscal 2024-2025. Al document s'hi detallen totes les despeses derivades del funcionament de la institució, que superen els 100 milions d'euros. Aquesta xifra, que prové majoritàriament de fons públics, torna a obrir el debat sobre el cost de la monarquia.
L'informe es dona a conèixer en un moment delicat, marcat pels problemes de salut del rei Carles III i la princesa, Kate Middleton. Malgrat el context, l'activitat de la família reial no s'ha aturat. L'agenda oficial s'ha complert amb normalitat, i els compromisos nacionals i internacionals s'han mantingut.
Al llarg de l'any, s'ha evidenciat que el funcionament de la institució requereix una inversió constant. El manteniment dels palaus, els desplaçaments i el personal implicat representen una càrrega econòmica important. Les xifres revelades confirmen l'alt preu de mantenir la monarquia operativa.
Els desplaçaments oficials disparen les despeses a Buckingham Palace
Un dels apartats que més atenció ha generat és el dels desplaçaments oficials. La família reial britànica va gastar més de 5,4 milions d'euros en viatges durant l'exercici fiscal. Això suposa un increment de mig milió respecte a l'exercici anterior.
En total, es van fer 196 viatges entre helicòpters i avions privats, amb un cost conjunt de més d'1,2 milions d'euros. A més, els viatges en tren van ascendir a 104.466 euros i els vols comercials a 146.834 euros. Aquestes dades reflecteixen el fort impacte econòmic de la logística reial.
Els viatges internacionals continuen sent una part fonamental del protocol reial. Representen una via diplomàtica important per al Regne Unit i el seu vincle amb la Commonwealth. Tanmateix, el cost d'aquestes missions continua sent un tema polèmic.
Carles III i la reina Camila continuen viatjant tot i la malaltia del rei
Una part significativa de les despeses en desplaçaments es va destinar a la gira de Carles III i Camila per Austràlia i Samoa. Durant onze dies, els monarques van visitar diversos països de la Commonwealth, en el seu primer gran viatge internacional com a reis. El cost total va ser de 466.742 euros, fet que va generar crítiques a la premsa britànica.
El viatge es va produir en un moment especialment sensible, ja que el rei es trobava sota tractament oncològic. Tot i això, va decidir interrompre temporalment la seva teràpia per complir amb l'agenda internacional. Per a alguns, va ser una mostra de responsabilitat; per a d'altres, un gest innecessari i costós.
Les crítiques no es van fer esperar, especialment pel cost públic que va implicar aquesta decisió. El fet que es mantingués la gira enmig d'un context d'austeritat econòmica va ser interpretat com un error de càlcul polític. La desconnexió entre la família reial i les preocupacions del ciutadà mitjà va tornar al centre del debat.
El finançament de la monarquia i les seves implicacions
La monarquia britànica es finança a través de la Subvenció Sobirana, un mecanisme pel qual el rei lliura els beneficis del Patrimoni de la Corona a l'Estat. A canvi, rep un percentatge d'aquests ingressos —actualment el 12 %— per sufragar les despeses oficials. Aquest sistema busca mantenir l'estabilitat financera de la institució sense recórrer exclusivament al pressupost del Govern.
Durant l'exercici 2024-2025, el cost total per als contribuents va ser de 86,3 milions de lliures, és a dir, una mica més de 100 milions d'euros. Tot i que la xifra s'ha mantingut estable els darrers anys, el context social i econòmic britànic torna a posar-la en qüestió. Molts ciutadans es pregunten si aquest model continua sent sostenible.
Malgrat el manteniment de les xifres, la Casa Reial ha plantejat algunes mesures per reduir despeses. Entre elles, la retirada del Tren Reial, una decisió simbòlica que representa el desig del rei Carles III de modernitzar la institució. El tren històric deixarà d'utilitzar-se després de completar alguns viatges commemoratius.
El Ducat de Cornualla, sota l'escrutini públic
Un altre dels punts que ha generat controvèrsia és la gestió del Ducat de Cornualla, actualment en mans del príncep Guillem. Amb més de 52.000 hectàrees, aquest conjunt de terres i propietats genera ingressos milionaris, principalment pel lloguer d'immobles. En convertir-se en príncep de Gal·les, Guillem va heretar automàticament el títol i els actius associats.
Una investigació periodística va revelar que moltes d'aquestes propietats són llogades a entitats públiques com escoles i hospitals. A més, diversos llogaters han denunciat les males condicions dels habitatges: humitat, mal aïllament i risc de pobresa energètica. Aquestes queixes han danyat la imatge del Ducat.
Tot i que Guillem ha promès més transparència i una gestió més ètica, encara no s'ha fet públic quant paga d'impostos. L'any passat, va rebre uns 24 milions de lliures en beneficis, sobre els quals assegura tributar de manera “voluntària”. Aquesta manca de claredat ha avivat el debat sobre els privilegis reials i la seva veritable rendició de comptes.