El nou retrat dels reis Felip VI i Letícia ha despertat un notable interès des de la seva presentació. L'obra no té caràcter oficial, però el seu impacte mediàtic ha estat immediat. L'èxit l'ha convertit en tema de debat i al pintor en un dels noms més comentats del moment.
El que semblava un projecte artístic més ha acabat generant debat als mitjans. L'expectació se centra en la manera en què el pintor ha representat Felip i Letícia. I, sobretot, en un detall que pocs han passat per alt.
Un retrat amb vocació d'institució
L'obra ha estat realitzada pel sevillà Alberto Rubio, un jove pintor de 30 anys amb experiència en l'art sacre. Es tracta d'un oli sobre taula de 120 per 70 centímetres que ha trigat un any a concloure. L'artista va compartir part del procés a les xarxes socials.
Rubio va explicar que la seva intenció no era només pintar els reis, sinó la institució que representen. Per a ell, es tractava d'un repte artístic i personal. El resultat, segons va dir, és una peça carregada de matisos i profunditat cromàtica.
El quadre mostra a Felip VI amb vestit de gala i a Letícia amb un vestit de la seva visita d'Estat als Països Baixos. L'artista va voler recuperar la tradició de la pintura cortesana. El resultat recorda als retrats oficials del segle XVII.
El detall en Letícia que ha fet parlar molt
El més comentat de l'obra ha estat l'element escollit per coronar la figura de la reina. Letícia hi apareix amb la tiara russa de perles, una joia històrica de gran valor simbòlic. La seva elecció ha estat interpretada com un gest a la continuïtat dinàstica.
La peça, també coneguda com a diadema de María Cristina, recorda les tiares russes anomenades kokoshnick. Va passar de la regent a Alfons XIII i, més tard, a la comtessa de Barcelona. Amb el temps, va acabar en mans de Joan Carles.
La reina Sofia la va arribar a lluir com a préstec en una celebració internacional el 1971. Després de la mort de la comtessa de Barcelona, la joia es va incorporar al joier reial. Avui torna a ser protagonista en aparèixer al retrat de Letícia.
Una mirada que vol transmetre caràcter
Més enllà de les joies, l'expressió de Letícia també ha donat peu a comentaris. El pintor assegura que la reina va ser la figura que més temps li va portar completar. Va explicar que la seva mirada va exigir refer diverses vegades el traç per captar la intensitat adequada.
Rubio afirma que no n'hi ha prou amb copiar un rostre, sinó que cal reflectir una presència. En paraules seves, la pintura és un diàleg silenciós entre artista i personatge. I en aquest procés, la mirada de Letícia es va convertir en el major desafiament.
El resultat és una imatge hieràtica i solemne, amb una mirada fixa i directa. L'autor destaca que va voler captar la força de la institució a través d'ella. La seva interpretació reforça la idea d'una reina compromesa i conscient del seu paper.