El Papa Francesc ha mort aquest dilluns, 21 d'abril, a les 7:35 hores del matí. Ha mort als 88 anys a la seva residència de la Casa Santa Marta, al Vaticà. Així ho ha comunicat el cardenal Kevin Joseph Farrell, encarregat d'anunciar la notícia al món.
El pontífex argentí portava setmanes arrossegant complicacions respiratòries. Recentment, havia estat ingressat a l'hospital Policlínic Gemelli de Roma durant més d'un mes. Encara que va mostrar signes de millora, el seu cos no va resistir el deteriorament progressiu.
La causa directa de la mort va ser una nova crisi respiratòria. Segons va informar el Vaticà en els seus parts mèdics, el Papa va patir dos episodis aguts d'insuficiència respiratòria. Això es va deure a una gran acumulació de mucositat endobronquial, que va provocar broncoespasmes.
El detall sobre el Papa Francesc que va passar desapercebut ahir
Només unes hores abans de morir, el Papa Francesc va fer la seva última aparició pública. Va tenir lloc durant la celebració del Diumenge de Resurrecció, al balcó de la basílica de Sant Pere. En cadira de rodes, debilitat, va saludar els milers de fidels que es congregaven a la plaça vaticana.
El que pocs van notar llavors va ser un detall revelador: el Papa Francesc no portava cànules nasals. Durant dies havia depès de ventilació no invasiva. Però aquell diumenge, va decidir mostrar-se al món sense ajudes visibles per respirar.
Malgrat el seu estat, Jorge Mario Bergoglio va decidir mostrar-se davant el món. Ho va fer sense cànules nasals, un detall gairebé no notat, però revelador. Durant setmanes, havia depès de suport mecànic per respirar, però el diumenge va triar presentar-se sense ajudes visibles.
El sol il·luminava la plaça de Sant Pere el Diumenge de Resurrecció. Era migdia i prop de 50.000 fidels esperaven en silenci, amb emoció continguda. Llavors, el Papa Francesc va aparèixer al balcó del Vaticà, en cadira de rodes, rebent un fort aplaudiment.
L'escena va ser breu, però intensa. Amb visibles dificultats per parlar, el pontífex va saludar els presents i va impartir la seva benedicció Urbi et Orbi. Ningú ho sabia encara, però aquesta seria la seva última aparició pública.
Un pontificat que ningú oblidarà
El Papa Francesc va ser el primer pontífex llatinoamericà de la història. També el primer en segles a compartir l'existència amb un Papa emèrit, l'alemany Benet XVI. Aquest fet, insòlit a l'Església moderna, va donar una dimensió inèdita al seu papat.
La seva mort es produeix després d'una llarga hospitalització. Durant més d'un mes, el Papa va romandre ingressat al Policlínic Gemelli de Roma per una infecció respiratòria. Encara que en un moment va semblar recuperar-se i va tornar a la seva residència, el seu estat es va agreujar amb el temps.
No obstant això, mai va perdre la lucidesa ni l'orientació, segons la Santa Seu. El Papa Francesc va estar “col·laborador” fins a les seves últimes hores, afrontant amb enteresa el seu deteriorament físic. La seva fortalesa espiritual es va mantenir ferma fins al final.
Ara el Vaticà comença els preparatius per a les seves exèquies. També haurà de convocar el Conclave que elegirà el seu successor. Una elecció que estarà marcada pels cardenals que ell mateix va designar al llarg d'aquests dotze anys.
El Papa Francesc deixa darrere seu un llegat profund i humanista. Però també una imatge final que ha quedat gravada en la memòria col·lectiva: la d'un Papa fràgil, però serè, enfrontant el seu últim acte públic sense artificis. Un últim gest silenciós que ho va dir tot.