Aquesta setmana s'ha produït al Regne Unit un gest carregat de profund simbolisme històric i polític. El rei Carles III ha aprovat la creació del seu propi Gran Segell.
A més, ha procedit a la destrucció del que va pertànyer a la seva mare, la reina Isabel II. Ha tancat així, de forma definitiva, un cicle que va marcar gran part del segle XX per al Regne Unit, així com per a la seva família.

Una tradició mil·lenària per marcar el canvi d'era
La notícia, confirmada pel Palau de Buckingham a través d'un comunicat oficial, explica que l'acte va tenir lloc durant una recent reunió del Privy Council, òrgan assessor del monarca. En aquesta sessió, Carles III va donar la seva aprovació formal al disseny del nou Gran Segell. L'emblema que legitima tots els documents oficials del Regne Unit i que representa l'autoritat reial.
Amb aquesta decisió, s'activa una antiga tradició de la monarquia britànica: la destrucció del segell del rei anterior, un acte cerimonial que, encara que simbòlic, té un fort pes institucional. D'acord amb el costum, el segell d'Isabel II va ser colpejat amb un martell per desfigurar-lo, marcant així la seva retirada oficial.
No obstant això, i a causa del seu valor històric, el segell no s'elimina del tot: es conserva com a peça d'arxiu i patrimoni nacional.
L'últim vestigi oficial del regnat d'Isabel II
La figura d'Isabel II, que va regnar durant més de 70 anys, segueix profundament arrelada en la memòria col·lectiva britànica. No obstant això, aquest moment confirma que el regnat de Carles III entra ara en una nova fase, ja plenament consolidat. Això després de més de dos anys des de la seva coronació.
La creació del seu propi segell no només té implicacions administratives, sinó que representa un pas institucional clau. L'últim element oficial que recordava el regnat de la seva mare ha estat reemplaçat.

Un segell que representa l'autoritat reial
El Gran Segell del Regne és una eina fonamental del sistema polític i legal del Regne Unit. S'utilitza per autenticar documents com lleis, tractats internacionals i altres actes d'estat que requereixen el consentiment formal del monarca. Cada nou rei o reina rep un segell dissenyat especialment per al seu regnat, cosa que marca la seva autoritat única sobre el país i la Commonwealth.
Amb l'aprovació del seu propi disseny, Carles III fa un pas més en l'afirmació de la seva identitat com a monarca, diferenciant-se de la figura monumental d'Isabel II. És un acte discret, però ple de significat per als observadors de la política britànica i de l'evolució de la seva corona.
Encara que pugui semblar un simple tràmit burocràtic, no ho és. La destrucció del segell d'Isabel II i la creació del nou segell reial de Carles III representen el tipus d'actes silenciosos que construeixen el relat institucional d'una monarquia.