Dimarts passat 10 de juny, la reina Margarida II hauria celebrat el seu 58è aniversari de casament amb el príncep Enric. La monarca va conèixer Enric de Laborde, comte de Monpezat, a Londres durant els anys seixanta. Aleshores encara no havia pujat al tron, però ja havia trobat el seu company de vida.
Henri va canviar el seu nom a Henrik per respecte a Dinamarca i a la seva nova família. Es van casar el 1967, cinc anys abans de la proclamació de Margarida com a reina i, des d'aquell moment, ell va assumir el seu paper com a príncep consort.
Durant dècades, Enric va ser una figura polèmica dins i fora del país. El seu fort accent, les seves estades a França i el seu baix perfil polític van generar crítiques. Tanmateix, la seva esposa sempre el va defensar amb convicció.
“La felicitat matrimonial consisteix que dues persones s'entenguin bé”, va dir Margarida sobre la seva relació. Sempre va mostrar afecte i respecte per Enric, fins i tot quan ell va prendre decisions difícils. Una d'elles canviaria per sempre els seus plans funeraris.
La reina Margarida no serà enterrada amb el seu marit i ja és oficial
La parella havia decidit en vida ser enterrada a la catedral de Roskilde. Aquest temple històric és la necròpolis oficial dels monarques danesos des del segle XIV. Fins i tot van arribar a dissenyar junts la tomba on descansarien.
Però Enric va trencar amb aquesta tradició en els seus últims anys. Va mostrar el seu desacord per no haver rebut el títol de rei consort. Per això, va expressar el seu desig de no ser enterrat al costat de la reina.
Quan va morir el febrer de 2018, la seva voluntat es va respectar completament. La meitat de les seves cendres va ser escampada al mar i l'altra meitat enterrada als jardins del castell de Fredensborg. Així, va quedar descartada la seva presència a la catedral.
Tot i que Margarida volia descansar al seu costat, va acceptar la seva decisió. La tomba que van preparar junts l'acollirà només a ella. Serà la primera reina danesa a ocupar una tomba dissenyada originalment per a dos.
Una tomba artística amb simbolisme compartit
La tomba de la reina Margarida va ser dissenyada per l'artista danès Bjørn Nørgaard. És un sarcòfag de vidre amb un estil modern i ple de simbolisme. A l'interior hi ha una urna doble, ja que en principi havia de guardar les restes de la reina i el seu marit, el príncep Enric.
La tomba es recolza sobre tres columnes de pedra, que representen les tres regions del regne de Dinamarca. Es van utilitzar granit danès, pedra volcànica de les illes Fèroe i marbre de Groenlàndia. Tot s'assenta sobre una base feta amb pedra francesa, com a homenatge als orígens del príncep Enric.
Tot i que finalment només serà utilitzada per la reina, la tomba inclou detalls de la història de tots dos. Hi ha elements decoratius que reflecteixen la seva vida en comú i els camins personals de cadascun. També hi apareix la insígnia de l'Orde de l'Elefant, l'honor més important del país.
Margarida II sempre ha estat una reina molt propera a l'art. Ha il·lustrat llibres, exposat manualitats i va col·laborar en el disseny d'aquesta tomba. Aquesta obra és també una part molt personal del seu llegat.
Un llegat reial marcat per la diferència
El sarcòfag ja està instal·lat a la capella de Santa Brígida, dins de la catedral. Es manté cobert i no serà visible fins al decés de la reina. Mentrestant, es pot veure una maqueta a la mateixa catedral.
Margarida II va abdicar el gener de 2024 i va lliurar la corona al seu fill Frederic X. El país continua reconeixent la seva figura com una de les més sòlides de la monarquia europea. Amb 85 anys, continua complint compromisos de manera puntual.
El príncep Enric va ser un consort poc convencional. La seva decisió de no compartir tomba va ser polèmica, però molt personal. Tot i això, la seva història al costat de Margarida continua sent inseparable.