La Promesa té milions de seguidors que cada tarda segueixen amb atenció totes i cadascuna de les trames de la sèrie. I entre tots aquests n'hi ha una experta en aquesta ficció i, a més, historiadora que ha parlat molt clar. Ha decidit jugar-s'hi i confirmar el que es rumorejava sobre la Catalina, a qui dona vida Carmen Asecas.
En l'espai El club de La Promesa, que s'emet després de la sèrie, és on aquesta dona ha confirmat el que es rumorejava sobre la filla del marquès. Ni més ni menys que té una vida a la ficció que dista molt de la que van viure realment les dones d'aquella època.
La vida de la Catalina, interpretada per Carmen Asecas, a La Promesa és posada en escac per una experta
A la ficció de La Promesa, la Catalina és una de les filles del marquès, probablement la més estimada. És una jove amb caràcter i amb una intel·ligència per als negocis que l'ha portada a encarregar-se de la gestió de la finca familiar. A més, ha trencat motlles casant-se per amor amb l'Adriano, un humil llaurador, desafiant les regles socials de l'època.
Aquest perfil l'ha convertida en un dels personatges més admirats, i la interpretació de Carmen Asecas ha estat clau per a això. La seva naturalitat, determinació i profunditat emocional han fet que els espectadors s'identifiquin amb ella. Però, com ha assenyalat una historiadora a El club de La Promesa, hi ha una gran distància entre la Catalina i el que una dona de la seva posició podria haver viscut a la realitat de 1913.
L'experta ha explicat que en aquella època les dones estaven completament supeditades als homes del seu entorn. Així, ha manifestat: “La segona meitat del segle XIX i les primeres dècades del segle XX van ser una autèntica llosa per a les dones. Depenien primer del seu pare i després del seu marit”.
A això ha afegit: “No podien prendre les seves pròpies decisions, heretar, obrir un compte bancari o viatjar. I quan una parella es casava i tenia fills, aquests fills passaven a pertànyer al pare. No podia decidir on vivien, ni tan sols on vivia ella”.
Això significa que, legalment, una dona com la Catalina no hauria pogut gestionar una finca. I molt menys prendre lliurement la decisió de casar-se amb algú de classe inferior, o tenir veu pròpia dins dels assumptes familiars. Els fills del matrimoni ni tan sols li haurien pertangut legalment a ella.
La Promesa i la ficció històrica: llibertat narrativa o llicència excessiva?
Les declaracions d'aquesta historiadora han obert un intens debat entre els seguidors de La Promesa. Alguns defensen que es tracta d'una sèrie i pot prendre's certes llicències per crear personatges més atractius i d'acord amb els valors actuals. D'altres creuen que, encara que s'entengui aquesta necessitat narrativa, hi hauria d'haver més coherència amb el context històric real.
El cert és que el personatge de la Catalina, tal com l'interpreta Carmen Asecas, representa una visió molt moderna del paper de la dona. Ella pren decisions per si mateixa, desafia la jerarquia social, i demostra una autonomia que poques dones podien ni tan sols imaginar en aquella època. Tot això converteix la seva història en un símbol d'empoderament femení.
Però la historiadora ha estat clara: aquest tipus de dona, en el context de La Promesa, simplement no podia existir. No amb aquests drets, no amb aquesta llibertat.
La pregunta que queda a l'aire és si aquest tipus de llicències perjudiquen o enriqueixen la sèrie. Sigui com sigui, la ficció continua arrasant cada tarda en audiència.