Abans que la seva vida prengués un rumb inesperat, la infanta Cristina comparteix reflexions que avui prenen un nou significat. En una entrevista publicada el 1987, la infanta Cristina va revelar una personalitat centrada, reflexiva i amb una sorprenent maduresa.
En aquell moment, tot just tenia vint anys i cursava Ciències Polítiques a la universitat. Aquesta entrevista va mostrar una faceta desconeguda de la infanta: la d'una jove amb inquietuds reals i una visió crítica del món que l'envoltava. Sense grans posats, va respondre amb franquesa a temes personals, socials i polítics que avui ressonen amb un significat especial.
La vida acadèmica d'una infanta que volia passar desapercebuda
Cristina es trobava en plena època d'exàmens i no va dubtar a compartir la seva rutina diària com a estudiant. Es llevava d'hora, anava a classe, estudiava a casa i els caps de setmana els dedicava als amics o a la vela. Una vida allunyada de l'ostentació, marcada per l'esforç acadèmic i el desig d'una certa normalitat.
La seva visió sobre el món no era superficial: Cristina es mostrava preocupada per la injustícia i la manca de solidaritat que percebia a la societat. Tot i això, afirmava creure en l'optimisme com a eina per afrontar la realitat. No eren paraules buides, sinó la postura d'una jove que volia aportar des del seu lloc.
Abans de conèixer Iñaki, la infanta Cristina va dir una cosa que avui sorprèn
En una de les frases més impactants de l'entrevista, Cristina afirmava amb serenitat: “Jo tinc uns deures concrets cap als meus compatriotes”. En aquell moment, les seves paraules no semblaven tenir més transcendència, però avui, després d'anys de polèmiques judicials, prenen una força inesperada.
En parlar del seu futur, no va esmentar títols ni privilegis, sinó la intenció de complir amb el seu paper públic amb naturalitat. Va rebutjar tant la idea de ser una ciutadana corrent com la de viure la seva posició com un privilegi exclusiu. “No es tria on es neix”, va dir, “cal viure-ho amb senzillesa i normalitat”.
Les paraules de la infanta Cristina prenen avui un significat especial i complex. Això passa especialment després de l'escàndol que va envoltar el seu marit, Iñaki Urdangarin, i la posterior separació de la parella. El que semblava un compromís ferm amb Espanya, avui està marcat per controvèrsies que han posat a prova la seva imatge pública i familiar.
Aquest contrast entre les seves declaracions d'aleshores i la realitat viscuda convida a reflexionar sobre la pressió i les contradiccions que afronten les figures públiques. La infanta, que parlava de responsabilitat i servei. El que mai s'hauria imaginat és que hauria de fer front a una crisi personal i mediàtica que va transformar per sempre la seva vida i la percepció que el país té d'ella.
També va ser clara en parlar sobre el tipus de persona que admirava en un home: algú senzill, fort per dins, realista i alegre. Res no feia pensar que anys després es casaria amb Iñaki Urdangarin i viuria un dels capítols més polèmics de la monarquia. És inevitable llegir les seves respostes amb l'ombra del futur que vindria.
Més de 35 anys després, les seves frases sobreviuen en la memòria col·lectiva com a testimoni d'una etapa diferent. Una etapa en què la infanta Cristina no era portada per escàndols, sinó per idees, ideals i una manera de ser que el temps es va encarregar d'esborrar.