Brillen dins i fora de l'aigua. Dennis González i Iris Tió formen una de les parelles més prometedores de la natació artística internacional. Ara, arriben al Mundial de Singapur amb una missió clara: volen repetir l'èxit que ja van aconseguir en el recent Campionat Europeu.
Amb tot just uns mesos com a duet, la seva connexió dins i fora de l'aigua ja ha donat fruits. La química entre ells és evident des del primer moment, i les ganes de continuar creixent junts en cada rutina, també. Ara, han concedit una entrevista per a Mundo Deportivo.
Iris Tió i el drama més desconegut de la seva 'parella', Dennis González
"Hi anem amb moltíssimes ganes, volem demostrar tota la feina que hem fet i ens mereixem acabar bé", explica Iris. Al que Dennis afegeix: "És veritat que estem tota la temporada pensant en el Mundial".
Es coneixen des de petits, ja que tots dos es van iniciar al club CN Kallípolis, tot i que per edat mai van coincidir a l'equip. "L'Iris era el meu 'guau', la veia i tot ho feia bé!", recorda Dennis, que no ho va tenir fàcil per arribar fins aquí.
La seva mare, entrenadora de natació artística, va ser qui el va apropar a aquest esport, però no el va triar de seguida. "Vaig provar el taekwondo i el waterpolo abans. Fins que no vaig veure en Pau Ribes fer el duet amb la Gemma Mengual no sabia que això ho podia fer un noi".
Va començar als 12 anys, i a l'escola va patir assetjament. La natació va ser la seva via d'escapament: "Va ser el que més em va evadir, el que més em va ajudar a controlar-me en aquells moments de ràbia".
En Dennis també destaca el paper de l'Anna Tarrés en la seva carrera: "Vaig anar a veure diversos clubs i cap em va acceptar perquè no volien nois. Va ser l'Anna Tarrés qui li va dir a la meva mare que em portés al Kallípolis".
Iris Tió i Dennis González tenen una gran complicitat
Tots dos coincideixen a elogiar la seva entrenadora, Andrea Fuentes: "És una lluitadora en tots els sentits", afirma Dennis. L'Iris, completa: "És una lluitadora valenta". La seva preparació combina entrenaments físics, meditació i rutines curioses.
En Dennis es posa colònia abans de competir "perquè quan ens abracem abans de tirar-nos a l'aigua, respires això i no la coreo". L'Iris, per la seva banda, confessa que entra amb el peu dret a la piscina i es col·loca la pinça quatre vegades.
Tots dos comparteixen un mateix somni: "Una medalla d'or olímpica". Tanmateix, en Dennis aspira encara més amunt: "Jo somio en ser un referent i, per exemple, superar el rècord de medalles de l'Ona Carbonell".
Tots dos tenen clar el seu objectiu: continuar creixent com a equip, gaudir del camí i deixar empremta a la natació artística. Amb talent, esforç i complicitat, en Dennis i l'Iris apunten alt. I això, diuen, és només el començament.