Les aparicions públiques de les famílies reials solen estar marcades per l'elegància, la solemnitat i la proximitat. Cada gest o mirada transmet alguna cosa que va més enllà del protocol. Així ho viuen també Albert i Charlene de Mònaco juntament amb els seus fills.
Jacques i Gabriella, els bessons del Principat, han crescut sota l'escrutini d'una nació que els segueix amb afecte. I que, també, analitza cada gest i actitud dels seus pares i d'ells mateixos. Sempre han mostrat simpatia i educació en actes oficials, però hi ha dies que són diferents i marquen la diferència.
La família d'Albert de Mònaco i Charlene: una actitud inesperada a Sant Joan
La nit de Sant Joan es va viure amb emoció a Mònaco, entre focs i danses típiques. Des del balcó del palau, la família d'Albert de Mònaco i Charlene va observar l'espectacle juntament amb els ciutadans. Tanmateix, va ser la petita Gabriella qui va captar tota l'atenció.
Mentre Jacques somreia i saludava, Gabriella es mostrava visiblement seriosa. Vestida amb un delicat vestit blanc amb brodats i recollit trenat, semblava incòmoda. Es creuava de braços i aplaudia sense entusiasme, el seu rostre era seriós i taciturn.
Charlene, atenta i sempre propera, va notar cada gest. Es va ajupir per parlar amb la seva filla i intentar animar-la assenyalant el que passava a baix. Encara que Gabriella va esbossar un lleu somriure, no va ser suficient per amagar el seu desànim.
Albert de Mònaco té clar com vol educar Jacques i Gabriella
L'actitud de Gabriella contrasta amb la seva habitual simpatia, ja que és coneguda per la seva maduresa, presència i curiositat natural. Albert va explicar que educar en la reialesa requereix subtilesa: “Es fa amb petits detalls”. “No ha de traumatitzar-los ni monopolitzar massa les seves ments”, va afegir el monarca, que no vol que els seus fills se sentin pressionats.
Charlene, en declaracions al mitjà francès Gala, va reconèixer les diferències entre els seus bessons. “Gabriella és molt curiosa… exigeix molta atenció”, va explicar amb tendresa. Descriu Jacques com a observador i tranquil, mentre ella és intensa i vital.
Ser fill de prínceps no eximeix del cansament o l'emoció, el que importa és que Gabriella té al seu costat una família comprensiva. “Ja podem imaginar a què estaran exposats…”, va expressar Charlene amb honestedat. Ella reconeix la pressió que senten els seus fills davant el món modern: “He d'admetre que és molta pressió”, va dir, amb realisme i sensibilitat.
Malgrat les exigències del càrrec i el focus mediàtic, Albert i Charlene de Mònaco semblen decidits a prioritzar el benestar emocional dels seus fills. L'escena viscuda a Sant Joan no és més que un reflex d'una família reial que lluita amb els alts i baixos de la infància en un entorn únic.