L'advocat Enrique Ghersi ha revelat a televisió la causa de la mort de Mario Vargas Llosa. L'escriptor peruà va morir el 13 d'abril a conseqüència d'una pneumònia, segons ha explicat el seu amic. La informació se suma al comunicat difós per la família, que va anunciar la pèrdua del Nobel des de Lima.
Ghersi va compartir la notícia durant una entrevista amb mitjans del Perú. "Això és molt trist", va afirmar amb emoció, en recordar Vargas Llosa. Tots dos mantenien una amistat de dècades, forjada durant la candidatura presidencial de l'autor als anys noranta.
L'advocat va relatar que havia estat amb Vargas Llosa recentment. Van compartir junts una celebració íntima pel seu 89 aniversari, el passat 28 de març. "Ell ja estava gran, però s'ho va passar molt bé, va fer acudits, li vam cantar i va menjar pastís", va afirmar.
La festa es va organitzar a Lima, i van assistir amics i familiars de l'escriptor. Alguns van viatjar fins i tot des de l'estranger per ser presents en aquesta data especial. "Tothom va estar present i va ser molt emotiu", va afegir Ghersi, commogut per la proximitat del record.
El que ningú no imaginava llavors era que aquest aniversari seria el seu comiat. "Dues setmanes després tenim la trista notícia de la seva mort", va lamentar l'advocat. Les paraules deixen veure el contrast entre l'alegria d'aquella jornada i el desenllaç inesperat.
El problema de salut de Vargas Llosa
La pneumònia, segons Ghersi, va ser la causa definitiva de la mort. Encara que la família no va oferir detalls mèdics, l'entorn més proper ha confirmat aquesta versió. Vargas Llosa hauria tingut complicacions en els últims dies, però va romandre envoltat dels seus fins al final.
El comunicat oficial va arribar poques hores després de la seva mort, signat pels seus fills a Lima. "Amb profund dolor fem públic que el nostre pare ha mort avui a Lima, envoltat de la seva família i en pau", deia la nota. També es va informar que no hi hauria cerimònies públiques, respectant el seu desig personal.
El missatge destacava que Mario Vargas Llosa va tenir una "vida llarga, múltiple i fructífera". Els seus fills van demanar privacitat i espai per acomiadar-lo en família, sense homenatges ni actes multitudinaris. El seu cos serà incinerat, tal com ell havia sol·licitat en vida.
La mort de Mario Vargas Llosa ha provocat una onada de reaccions arreu del món. Lectors, polítics, escriptors i admiradors han mostrat el seu pesar a les xarxes socials i mitjans de comunicació. Tots coincideixen a assenyalar que se'n va un dels grans de la literatura en espanyol.
Vargas Llosa va ser una figura fonamental del que s'anomena "Boom llatinoamericà". La seva obra va abastar novel·la, assaig, periodisme i crítica política, consolidant-lo com un intel·lectual d'abast global. El 2010 va rebre el Premi Nobel de Literatura, màxim reconeixement al seu llegat.
Més enllà dels seus llibres, també va tenir una vida pública agitada. Va ser candidat a la presidència del Perú el 1990, en una campanya que va marcar el seu vincle amb Ghersi. En els últims anys, la seva vida sentimental també va ocupar titulars, especialment per la seva relació amb Isabel Preysler.
Després de la seva ruptura amb Preysler el 2022, Vargas Llosa va tornar al costat de Patricia Llosa. Amb ella va compartir els últims anys a Lima, on va decidir establir-se definitivament. Allà va viure amb tranquil·litat, acompanyat pels seus fills i nets.
L'última etapa de Mario Vargas Llosa
L'última imatge pública de Vargas Llosa va ser precisament en el seu aniversari, fa tot just dues setmanes. A les fotos se'l veia somrient, rebent els seus convidats amb bon ànim. Ningú no sospitava llavors que aquest seria el seu comiat més proper.
El testimoni d'Enrique Ghersi permet conèixer millor els últims dies de Mario Vargas Llosa. El seu relat afegeix humanitat a una figura que sempre va ser propera, fins i tot des de la seva grandesa intel·lectual. I confirma que, fins al final, Vargas Llosa va estar acompanyat d'afecte, rialles i calidesa.
Ara, amb la seva partida, queda una obra immensa com a llegat. Llibres com Conversación en la catedral, La guerra del fin del mundo o La fiesta del Chivo seguiran parlant per ell. La literatura perd un dels seus grans, però les seves paraules seguiran vives.
El Perú sencer s'acomiada d'un dels seus fills més il·lustres. I el món hispanoparlant agraeix el privilegi d'haver-lo llegit, escoltat i conegut. La seva mort entristeix, però la seva memòria serà eterna en cada pàgina escrita.