La salut emocional de la princesa Charlene de Mònaco torna a ser objecte de preocupació. Tot i que des del Principat es nega qualsevol problema, una experta en psicologia ha posat veu al que molts sospitaven des de fa anys. "Durant anys ha estat extremadament trista i deprimida", ha confessat Lara Ferreiro, psicòloga especialitzada en anàlisi de figures públiques i reialesa.
Les seves paraules reaviven els dubtes sobre l'estabilitat de Charlene i alimenten la teoria que, rere la imatge oficial, hi ha un profund patiment personal. I és que des de fa més d'una dècada, la figura de Charlene ha estat envoltada de misteri. És realment feliç en el seu paper com a esposa del príncep Albert? Quin ha estat el cost personal de sostenir aquesta imatge pública?
Mònaco ja no pot negar la preocupant situació de la princesa Charlene
La imatge de Charlene de Mònaco el dia del seu casament va donar la volta al món: una núvia que, lluny d'irradiar alegria, apareixia visiblement afectada. Amb gestos seriosos i llàgrimes que no va saber contenir, l'aleshores nedadora sud-africana deixava entreveure un conflicte interior que encara avui continua generant titulars. La revelació que el seu futur marit tenia dos fills il·legítims va ser el cop que va acabar de trencar la seva estabilitat emocional.
Albert de Mònaco, que durant anys va intentar mantenir en secret l'existència de Jazmín Grace i Alexandre Coste, va acabar reconeixent-los com a fills legítims. Per a Charlene, descobrir aquesta veritat només una setmana abans de casar-se va suposar un dur revés. No era només la traïció el que feia mal, sinó també el que representava: una amenaça directa al futur dels seus propis fills.
Jazmín Grace, nascuda el 1992, i Alexandre Coste, nascut el 2003, són els fills que el príncep Albert va reconèixer després d'anys de silenci. Tot i que tots dos van ser reconeguts legalment, no tenen dret a la successió al tron per haver nascut fora del matrimoni. Tanmateix, la seva sola existència ha estat suficient per alterar l'equilibri delicat dins la Família Reial monegasca.
En aquest context, Lara Ferreiro, experta en psicologia i reialesa, ha aclarit la seva situació en unes paraules per a Lecturas. Durant la seva intervenció sosté que aquesta situació ha causat en Charlene una lluita en sentir que el seu rol de mare està en perill.
Segons Ferreiro, "l'únic objectiu de Charlene és que els seus fills, Gabriella i Jacques, doncs sobretot ell, no? Doncs que reinin. Està obsessionada a veure'l regnar". Una obsessió que, segons l'experta, ha condicionat totes les seves decisions.
La rivalitat entre els fills legítims i els il·legítims és un conflicte latent que, al parer de Ferreiro, afecta profundament la princesa. "Que existeixin altres fills, doncs es pot sentir desplaçada, en competència simbòlica", apunta l'experta.
La relació dels prínceps Albert i Charlene està marcada per gestos forçats.
Ser princesa a Mònaco implica sotmetre's a una exigència constant de perfecció. Per a Charlene, que prové d'un entorn completament diferent, adaptar-se a aquest rígid protocol ha estat una tasca titànica. Lluny del conte de fades, la seva vida al palau sembla haver estat marcada per l'esforç d'encaixar en un sistema que no la comprenia.
A més dels conflictes personals, ha estat objecte de dures crítiques mediàtiques. S'ha parlat de la seva despesa excessiva en tractaments estètics, de la seva absència prolongada per suposats problemes de salut, i també de les seves visites inesperades a clíniques suïsses.
Tots aquests fets han contribuït a alimentar la narrativa de la "princesa trista". Així ho explica la Psicòloga: "Durant anys ha estat extremadament trista i deprimida". Aquesta afirmació no es basa únicament en percepcions externes, sinó en una anàlisi profunda de la seva conducta pública i llenguatge corporal.
I és que Charlene de Mònaco carrega amb una vida en què, segons ella mateixa, s'ha sentit com si fos "un peix fora de la peixera". Les fotografies al costat del príncep Albert de Mònaco revelen, segons Ferreiro, un llenguatge corporal tens, sense complicitat, en què "no es podien aguantar". Les seves aparicions públiques, assegura la psicòloga, "eren de gestos forçats, seriosos", cosa que evidencia una convivència marcada pel patiment emocional.
La premsa internacional ja va apuntar en el seu moment que Charlene havia intentat fugir dies abans del casament, però no se li va permetre. A això s'hi sumen rumors d'addiccions, crisis nervioses i episodis d'aïllament prolongat. Avui dia, tot i que es mostra en actes institucionals al costat del seu marit, la brillantor a la seva mirada continua sense aparèixer.
Les declaracions de Lara Ferreiro obren un nou capítol sobre la veritable situació de la princesa Charlene de Mònaco. Després d'anys de gestos apagats i silencis incòmodes, sembla evident que la seva història dista molt de l'ideal de conte de fades. Podrà algun dia alliberar-se del pes que suposa ser princesa en un palau on la tristesa sembla haver arrelat?