De vegades, l'originalitat d'un lloc no s'aprecia a simple vista. Hi ha llocs que, més enllà dels seus carrers i edificis, amaguen una història que va més enllà del que és funcional. Algunes zones de Catalunya, per exemple, oculten dissenys que només s'entenen des de les altures.
Un d'aquests llocs és un petit municipi a la província de Barcelona que sorprèn per la seva estructura única. Si bé no es va constituir oficialment fins a la dècada dels 90, el seu traçat va ser dissenyat molt abans. El que es coneix com Badia del Vallès va néixer com un homenatge territorial a Espanya, reflectint als seus carrers el mapa de la península.
Un mapa dins del mapa.
A simple vista, Badia del Vallès sembla un barri més a l'àrea metropolitana de Barcelona. Però si s'observa des del cel, la seva forma recorda clarament la península, inclosa la silueta de Portugal. Aquesta disposició no va ser fruit de l'atzar, sinó part d'un projecte del Ministeri de l'Habitatge als anys 60.
L'objectiu era aixecar 12.000 habitatges socials i, al mateix temps, donar forma a una "Espanya dins d'Espanya". Així, els carrers i avingudes del municipi es van distribuir per simular la geografia peninsular. Per exemple, el carrer Porto està ubicat al punt que correspondria a la ciutat portuguesa en un mapa.
S'hi troben vies com l'avinguda del Cantàbric al nord-oest i la del Mediterrani al sud-est, seguint la lògica de la seva localització real. Cada tram de la ciutat representa una regió, convertint el municipi en una rèplica simbòlica de tota la nació. Aquesta singularitat converteix Badia del Vallès en un exemple gairebé únic d'urbanisme amb càrrega simbòlica.
Un municipi jove amb identitat pròpia.
Encara que les obres van finalitzar el 1975, Badia del Vallès no es va constituir com a municipi independent fins al 1994. Avui dia, és considerat el municipi més jove de tota Catalunya.
La seva població supera els 13.000 habitants i està formada per una comunitat diversa i activa. El model d'habitatge que s'hi va implantar responia al desenvolupament dels anys 70, amb un enfocament pràctic i accessible. Gran part dels immobles van ser construïts amb mòduls prefabricats d'inspiració francesa.
En els seus inicis, el 66% dels habitatges estava destinat a empleats públics, mentre que la resta es va reservar per a treballadors d'altres sectors. Això va crear un teixit social mixt, pensat per equilibrar classes i facilitar l'accés a l'habitatge. Avui, Badia del Vallès no només destaca per la seva forma, sinó també per la seva història social i el seu simbolisme.