El matí d'aquest dilluns ha començat de manera colpidora al plató de Vamos a Ver. Joaquín Prat ha interromput el to habitual del programa per compartir una notícia que ha trencat tot l'equip. Amb la veu entretallada, ha anunciat la mort del seu company Carlos, auxiliar de plató, a qui tots coneixien amb afecte com 'Charly'.
Carlos, que va morir el passat dissabte als 56 anys, formava part de l'engranatge humà que fa possible la televisió cada dia. No era una figura coneguda pels espectadors, però sí una peça essencial dins de l'equip de Telecinco. La seva pèrdua ha deixat un buit profund, que s'ha fet evident en les paraules de Joaquín Prat.
"Avui no és un programa fàcil per a cap dels que participem a Vamos a Ver", començava Prat visiblement afectat. Ha explicat que, encara que les cares que apareixen davant les càmeres són les més visibles, hi ha molts altres que fan possible el programa. I entre ells, Carlos era un dels imprescindibles, algú que aportava calidesa, professionalitat i humanitat.
El presentador ha hagut d'aturar-se en diverses ocasions durant el seu discurs. Es notava que li costava continuar, que el nus a la gola era real. "Avui ens falta una peça meravellosa d'aquest trencaclosques, que és el nostre Charly", confessava, en un dels moments més emotius de l'emissió.
Làgrimes i emoció a Vamos a Ver
Joaquín Prat ha volgut retre-li un homenatge sincer, sense artificis ni dramatisme. Ha reconegut el dur que ha estat encarar el programa sabent que Carlos ja no hi era. "El trobarem molt a faltar... anem a tirar de tòpic: la vida continua... així que farem el programa com puguem o com li hauria agradat a ell", ha conclòs, abans de donar pas a la seva companya, Patricia Pardo.
La copresentadora també ha volgut dedicar-li unes paraules molt sentides. "Llum i progrés per a l'ànima del nostre company", ha dit amb emoció. Ha recordat com de volgut era Carlos entre tots els treballadors i ha enviat un missatge de suport a aquells que el coneixien bé i el trobaran a faltar cada dia.
"Portava tants anys amb nosaltres que era un més", ha assegurat Pardo. Ha volgut subratllar que la seva absència no serà només professional, sinó profundament personal. Per a ella, el seu company no només era eficaç en la seva feina, sinó també un ésser humà entranyable.
Però el tribut no va acabar aquí. Des d'un altre plató de Telecinco, Ana Rosa Quintana també va voler sumar-se a l'homenatge. Ho va fer amb un missatge sentit durant l'emissió de El Programa de Ana Rosa, que Carlos ajudava a tirar endavant des de feia quinze anys. "Ens deixa un vallecà orgullós del seu barri", va començar dient la presentadora, amb una veu carregada de sentiment.
Ana Rosa va compartir detalls entranyables del seu company, pintant el retrat d'un home volgut i atent. Va recordar que sovint els portava mel del seu poble d'Àvila, on gaudia del senderisme i d'observar ocells amb els seus prismàtics. "Carlos, company, vola alt. Fins sempre", va concloure visiblement emocionada.
Una pèrdua molt trista per a Telecinco
En pocs minuts, tota la família de Telecinco va mostrar com d'important era Carlos per a ells. No era només un auxiliar de plató, era un amic, un confident, un membre essencial d'un equip que ara se sent incomplet. La seva pèrdua ha estat un cop inesperat, però també una oportunitat per recordar el valor d'aquells que treballen des de l'ombra.
No és habitual veure un presentador com Joaquín Prat emocionar-se en directe. La seva enteresa es va trencar per una pèrdua real, no per una notícia més. El que es va viure aquest dilluns a Vamos a Ver va ser autèntic, sentit i profundament humà.
El nom de Carlos quedarà gravat en la memòria dels seus companys com el d'algú que va deixar empremta. No només per la seva feina, sinó per com la feia: amb alegria, generositat i companyonia. Avui, la televisió ha perdut una d'aquestes ànimes que fan que tot funcioni sense que l'espectador ho sàpiga.
I mentre la vida continua i els programes segueixen, a Telecinco ningú oblida que falta una peça valuosa. 'Charly', com el cridaven tots, ja no hi és, però el seu record seguirà present en cada emissió. Perquè, com va dir Joaquín Prat, era una peça meravellosa, impossible de reemplaçar.