La vida al palau està plena de moments cuidats al mil·límetre i que s'analitzen al detall per tota la societat. El que sembla senzill en realitat respon a una estructura on tot està pensat i planificat acuradament. Les decisions, fins i tot les més petites, no es prenen a l'atzar.
Guillem i Kate Middleton projecten una imatge sòlida i propera en cada aparició pública. La seva rutina oficial és meticulosa i, especialment, dissenyada per transmetre estabilitat i unitat. Però mantenir aquesta imatge també implica un entorn intern ple de normes i estructures precises, les quals ja no poden ser ocultades.
Kate Middleton i el príncep Guillem tenen passadissos prohibits i contacte visual restringit
María José Gómez Verdú, experta en protocol, va explicar que a la Casa Reial britànica existeixen normes que sorprenen per la seva rigidesa. “Han de caminar en direcció contrària per no coincidir visualment amb un membre de la reialesa”, va assenyalar. La mesura forma part d'una lògica de “servei invisible”.
A Buckingham Palace hi treballen prop de 1.000 persones, organitzades per departaments com The Royal Household. Des de jardiners fins a ajudants de cambra, tots tenen funcions marcades i jerarquia definida. El seu dia a dia està regulat per contractes estrictes i clàusules de confidencialitat permanents.
Tampoc poden fer fotos ni compartir informació interna. “Les xarxes socials personals estan profundament controlades”, va afegir Gómez Verdú. Fins i tot l'espai físic està limitat, amb zones a les quals molts no poden accedir.
Un sistema que es manté amb precisió
Dins del personal existeixen figures com el ‘Page of the Backstairs’, que treballa entre bastidors perquè res no falli. S'encarreguen de coordinar moviments, entrades i sortides sense ser vistos. Són peces silencioses que mantenen la maquinària en marxa.
La lògica que guia aquest model és que el treballador no ha d'interferir amb la imatge institucional. Fins i tot si fa anys que és al servei, el seu paper és romandre fora del focus. Aquesta estructura, tan exigent, sosté el relat d'una monarquia gairebé sagrada.
La Família Reial espanyola té la mateixa base, però una execució diferent
A la Casa Reial espanyola, l'enfocament és més funcional. “A la Zarzuela hi treballen uns 150 empleats”, va comentar l'experta. No hi ha lliurees, ni passadissos prohibits, ni vestits de gala diaris.
Tot i que també s'exigeix discreció, el protocol és més modern i menys rígid. Com resumeix Gómez Verdú: “no es tracta d'ocultar, sinó d'ordenar i harmonitzar”. I aquesta diferència, encara que subtil, canvia completament l'ambient que envolta els reis.
Més enllà dels gestos visibles, el protocol actua com un llenguatge no verbal que reforça l'autoritat de les cases reials. La seva presència marca límits, crea jerarquies i defineix relacions, fins i tot en els gestos més quotidians. Tant al Regne Unit com a Espanya, aquest conjunt de normes —més o menys flexibles— no només organitza la institució, sinó que també la protegeix.