La imminent publicació de les memòries del rei emèritJoan Carles I ha generat una gran expectació. En el seu llibre, Don Joan Carles aborda des de qüestions institucionals fins a detalls íntims de la seva vida privada i les seves relacions més polèmiques.
Pilar Eyre, experta en la Casa Reial, ha tingut accés al manuscrit amb les confessions de Joan Carles I. Aquestes van ser registrades el 1993 durant una sèrie de converses amb el periodista José Luis de Villalonga. Segons Eyre, aquell testimoni és el punt de partida de tots els llibres que s'han escrit sobre el monarca.
Una revelació que anticipa escàndols
Eyre afirma que el rei emèrit va acumular béns de manera cobejosa i que aquesta feblesa el va conduir al desastre. Aquesta ambició, segons ella, va ser l'arrel del seu posterior exili, els processos judicials i la crisi mediàtica que va colpejar la monarquia.
Les paraules de Joan Carles I al llibre, com ara “quan era nen el meu pare em va dir: «Un rei no ha d'abdicar mai»”, prenen avui significat després de la seva renúncia al tron. També impacta la seva afirmació que “morir a l'exili ha de ser el pitjor del món”, un reflex del desenllaç amarg de la seva trajectòria. Ambdues frases revelen el pes d'una vida marcada per decisions que van acabar allunyant-lo de la Corona.
Les noves memòries del rei emèrit, titulades Reconciliació, veuran la llum d'aquí a uns mesos. L'objectiu d'aquesta publicació és abordar les ombres del seu regnat o el seu exili a Abu Dhabi, que tant han danyat la seva imatge.
El pols entre passat i present a la Casa Reial
L'anunci del llibre ha despertat debats sobre si Letícia voldrà mantenir la seva distància davant d'aquest nou focus mediàtic. La reina ja ha mostrat cautela davant la reiterada exposició pública dels escàndols vinculats al seu sogre.
A la Zarzuela no volen que noves revelacions esquitxin la Corona actual, enmig de la celebració del regnat de Felip VI. El pes simbòlic de les memòries, més enllà de la història, amenaça de generar una polèmica que complica la neutralitat institucional dels reis.
L'editorial assenyala que Joan Carles defensa el seu dret a explicar la seva història després de més de quaranta anys de regnat i un llarg exili. Considera que és necessari que siguin els lectors, i no la premsa, qui jutgin la seva trajectòria, però el rebombori ja està servit.
La raó per la qual la reina Letícia evita mantenir contacte amb Joan Carles I
El retorn del llibre de Joan Carles I porta amb si passatges que comprometen, especialment pel seu to confessional. En admetre febleses i exposar aspectes íntims de la seva vida, l'emèrit reactiva una etapa fosca que Letícia vol deixar enrere. Per a la reina, qualsevol vinculació amb aquest llegat amenaça la seva imatge pública i l'estabilitat de la institució.
Les paraules de Pilar Eyre reforcen una visió crítica del monarca, que no només va impulsar la democràcia, sinó que també va acumular riquesa de manera qüestionable. A la Zarzuela preocupa que aquestes revelacions tornin a posar el focus en temes que Letícia considera aliens. Ella mai no ha compartit el model ni les decisions de l'emèrit, i no està disposada a heretar-ne les conseqüències.
Per això, Letícia opta pel silenci i la distància com a resposta. No vol carregar amb les ombres del passat, ni molt menys aparèixer com a còmplice per omissió. La seva actitud ferma evidencia que vol preservar el seu rol institucional al marge d'un relat que pot tornar-se incòmode per a la Corona.