El silenci a Roma pesa més que mai. La ciutat s'ha envoltat en un ambient de recolliment, amb milers de fidels aglomerats al voltant de la basílica de Sant Pere. Tots busquen retre homenatge al Papa Francesc, que va canviar la història recent de l'Església i que deixa un buit difícil d'omplir.
Enmig d'aquesta atmosfera solemne, ha emergit una veu propera al Pontífex. Sergio Alfieri, el metge que l'ha acompanyat durant anys, ha compartit una sèrie de vivències que revelen el vincle profund que l'unia amb Francesc. Les seves paraules han provocat emoció i sorpresa.
La connexió que va ser més enllà de la medicina
Sergio Alfieri no només va ser el cirurgià personal del Papa Francesc, va ser testimoni i partícip de moments íntims, decisions difícils i trobades inoblidables. Des de la primera operació el 2021, la relació entre ambdós es va transformar en quelcom més que professional. Alfieri no dubta a descriure-la com una unió marcada per la confiança, l'estima i, sobretot, per l'afecte.
Confessa que el Papa mai va voler deixar assumptes pendents, poc abans de morir, li va demanar organitzar una reunió amb tot el personal sanitari que l'havia tractat al Gemelli. Eren setanta persones, però Francesc va insistir a veure'ls. "Em reuniré amb ells dimecres", va respondre amb fermesa, era com si intuís que li quedava poc temps.
El moment més dur va arribar la matinada de dilluns, quan Alfieri va rebre una trucada d'urgència a les 5.30 que li va fer intuir la gravetat de la situació. Va ser Strappetti, l'infermer de confiança del Papa, qui li va alertar amb un to urgent. El Papa estava molt malament i hi havia la possibilitat que l'haguessin de portar de nou a l'hospital Gemelli.
Tot i que va avisar el seu equip mèdic, Alfieri es va presentar a Santa Marta només vint minuts després. En entrar a l'habitació, el va trobar immòbil sobre el llit, amb la mirada perduda i sense reaccionar a cap estímul. "Tenia els ulls oberts, no em responia, no hi havia res a fer", confessa en una entrevista per a El Mundo.
En aquell moment va saber que no era necessari traslladar-lo: no només pel risc que no aguantés, sinó perquè el Papa havia expressat el seu desig de morir a casa. Pocs moments després, envoltat del seu equip més proper, Francesc va morir en pau.
Un secret compartit i una última benedicció
Malgrat la delicadesa de la seva salut, el Papa Francesc mai va perdre el seu caràcter ni la seva capacitat de prendre decisions amb claredat. Durant la primera intervenció, va passar quelcom que fins ara es mantenia en secret.
Just abans d'entrar a quiròfan, el Pontífex va demanar veure Alfieri. Quan el metge va entrar, Francesc li va beneir les mans, "Només vaig entendre el seu significat més tard", va admetre. Era la seva manera de dir-li que havia de curar amb el cor, no només amb la tècnica.
El metge també va revelar que en més d'una ocasió el Papa va intercedir per preservar hospitals amb identitat catòlica. Un dels casos va ser el de l'hospital Fatebenefratelli, que va estar a punt de vendre's. Gràcies a les gestions iniciades per Francesc, el centre va ser salvat, "Aquest desig em va venir de dins", va dir aleshores el Pontífex.
En l'última hospitalització, tots van témer el pitjor, però el Papa, fidel al seu estil, va tornar a sorprendre. Es va recuperar prou per a tornar a casa i seguir treballant, segons Alfieri, mai va voler abandonar el seu deure fins a l'últim moment. La seva voluntat era clara: morir a la seva llar, en pau, envoltat de qui van compartir amb ell quelcom més que una vida pública.