Toni Cruanyes no necessita presentació. Amb anys de trajectòria a la televisió catalana, s'ha guanyat el respecte del públic com a presentador del Telenotícies vespre de TV3. El seu estil proper ha fet que moltes famílies l'escullin com a veu de referència cada nit.
Fora dels platós, Toni Cruanyes també ha demostrat un fort compromís amb la societat. A més, ha utilitzat la seva visibilitat per obrir converses importants i donar veu a temes que encara necessiten espai als mitjans.
Toni Cruanyes ha trencat el seu silenci
Cruanyes acaba d'iniciar una nova temporada al capdavant del TN vespre, aquesta vegada amb un canvi a la seva agenda: ja no treballarà els divendres. I tot i que té una agenda plena, ha trobat temps per presentar el seu darrer llibre, La dona del segle.
En una d'aquestes parades, va visitar el programa Esplaix de SER Catalunya, on va compartir una conversa molt emotiva. Durant l'entrevista, el periodista va parlar obertament sobre el seu paper com a figura pública i referent LGTBI.
En ser preguntat si havia estat conscient de l'impacte de la seva visibilitat, va ser clar: "Era conscient perquè quan jo era adolescent no existien aquests referents. Quan jo tenia 14, 15 anys ser homosexual era igual a, no ho sé, transvestisme a El Molino, la sida...".
"És a dir, tota una sèrie d'ítems molt negatius. Per tant, intentar transformar aquesta realitat perquè la gent més jove tingui referents i moltes vegades per ensenyar als seus pares... No tinc gaire més alternativa, què he de fer?".
Toni Cruanyes ha parlat alt i clar
Una reflexió contundent, sincera i necessària en ple 2025. Tanmateix, Toni també va confessar que no tot ha estat fàcil. Malgrat els avenços socials, encara rep comentaris ofensius per la seva orientació sexual.
"Tot i això també t'he de dir que encara és l'hora que per xarxes socials, encara hi ha gent que m'insulta per aquests temes... Sí". Les seves paraules han ressonat amb força perquè reflecteixen que, tot i que s'ha avançat, queda camí per recórrer.
Les declaracions de Toni Cruanyes posen sobre la taula una realitat que encara persisteix. Tot i que s'ha avançat en visibilitat i drets, l'odi i els prejudicis continuen presents, fins i tot en figures públiques.