Durant gairebé dues dècades, Rafa Nadal ha estat sinònim de constància i una rutina gairebé sagrada en cada partit. Els salts abans del servei, les ampolles alineades mil·limètricament o el meticulós ritual en trepitjar la pista es van convertir en part del seu segell personal.
Durant anys, nombrosos experts van interpretar aquestes conductes com a eines mentals per mantenir el focus a la pista. Tanmateix, Toni Nadal, el seu oncle i qui el va entrenar durant gran part de la seva carrera, ofereix una perspectiva molt diferent i molt menys idealitzada.
Toni Nadal sorprèn i ho aclareix tot sobre Rafa Nadal.
En una entrevista per a Nude Project, Toni Nadal va deixar clar que gran part d’aquests costums no eren més que hàbits adquirits. "Aquestes són coses que els psicòlegs li han donat una interpretació que ell mateix s’ha cregut", va confessar.
I va relatar com, quan el seu nebot li va assegurar que les rutines l’ajudaven a mantenir l’atenció, ell li va respondre sense embuts. "A veure, és que quan no les feies no et concentraves? És clar que et concentraves igual. Però si tu et crees una necessitat, al final necessites fer-ho".
Toni Nadal no sentia una gran estima pels rituals del seu nebot. De fet, els veia més com a costums innecessaris que com a eines útils. Així ho va deixar veure en compartir una escena quotidiana que mostrava fins a quin punt Rafa Nadal podia ser maniàtic.
"Era un tipus molt maniàtic. Un dia estàvem mirant una pel·lícula i el meu nebot es va sorprendre de les manies del protagonista i jo li vaig dir ‘Rafael, tu ets igual’, però ell no s’hi veia reflectit. ‘Jo? No en tinc cap’, em va dir".
Toni va arribar a proposar-li que deixés de repetir els gestos, però hi havia un petit inconvenient: el següent torneig era Wimbledon. "D’acord, deixa de fer-ho perquè és ridícul. Però el següent torneig era Wimbledon i li vaig dir que millor ho deixés per a després, per si de cas".
L’oncle de Rafa Nadal ho va tenir clar des del principi.
Més enllà de supersticions o rutines, Toni Nadal va voler anar al fons de la qüestió. La seva visió de l’alt rendiment és clara: l’èxit no depèn del desig, sinó del compromís. "Si vols, no necessàriament pots", va afirmar, recalcant que el veritable progrés neix de l’esforç diari.
"La voluntat ha d’anar unida a la constància", va dir. Des de ben jove, Toni va saber que Rafa era especial: "amb set anys li vaig dir al seu pare que el seu fill seria campió d’Espanya", va revelar. El seu talent era evident, però el que va marcar la diferència va ser l’actitud.
El caràcter competitiu de Nadal, segons el seu oncle, no es va construir amb psicologia teòrica, sinó amb exigència diària i voluntat de ferro. "El tema mental no es prepara tan específicament; a la vida et prepares anant al límit i això és el que veritablement et prepara mentalment".