“Chicho et torturava, et castigava i et volia humiliar”. Amb aquestes dures paraules, Marta de Pablo, una de les primeres hostesses del mític concurs Un, dos, tres, ha tret a la llum la cara més fosca de Chicho Ibáñez Serrador. En una intervenció a TardeAR, l'exhostessa va oferir un testimoni demolidor que aporta una nova mirada sobre els entrellats d'un dels programes més populars de la història a Espanya.
L'icònic concurs, que va arribar a reunir més de 23 milions d'espectadors cada divendres, és avui recordat pel seu enginy i espectacularitat. Però, què s'amagava darrere del glamour i les rialles del plató? Fins a quin punt la fama va eclipsar els sacrificis de qui van fer això possible?

Marta de Pablo, hostessa de Un, dos, tres acusa directament el director, Chicho Ibáñez Serrador
Un, dos, tres no va ser només un programa d'entreteniment. Es va convertir en un fenomen cultural que va marcar generacions, va impulsar carreres i va definir una era televisiva. Sota la batuta de Chicho Ibáñez Serrador, el concurs va revolucionar la petita pantalla amb una fórmula innovadora: humor, espectacle i dones joves convertides en hostesses.
Algunes d'aquestes joves, com Marta de Pablo, van ser seleccionades sent encara menors d'edat. Marta va arribar des de la seva ciutat natal a Madrid amb tan sols 17 anys. Va ser llavors quan va començar a formar part de l'equip del programa i, sense saber-ho, a viure una experiència que marcaria la seva vida per sempre.
Amb el temps, moltes d'aquelles hostesses han reconegut que la fama tenia un preu. Segons Marta, aquest preu era alt: “Vaig ser la millor actriu del món, perquè sempre somreia. Però en sortir del plató plorava com una magdalena”, va confessar amb una sinceritat colpidora.

La versió que Marta ofereix sobre el seu pas pel programa dista molt de la imatge idíl·lica que es va projectar de Un, dos, tres. El seu relat retrata Chicho Ibáñez Serrador com un home amb una personalitat absorbent i autoritària.
Segons explica, el director va arribar a obsessionar-se amb ella: “El problema que vaig tenir amb ell és que es va enamorar amb bogeria de mi. Es va arribar a plantar sota de casa meva amb bitllets d'avió dient que es volia escapar amb mi. Era molt habitual”, va revelar davant una audiència atònita.
Lluny de limitar-se a aquest episodi, Marta va ampliar el seu testimoni en descriure el tracte que rebien les hostesses. “Chicho et torturava, et castigava i et volia humiliar, fins al punt de no saber com fer-te mal”, va sentenciar.

La pressió era constant, amb assajos extenuants, coreografies mil·limètricament preparades que després eren descartades sense previ avís. “Et feia preparar números musicals molt complicats. En arribar a la gravació deia que no entrava i et posava al darrere de tot, et humiliava”, va recordar.
A més, va descriure com Chicho alternava entre l'elogi i el menyspreu. “Ell triava cadascuna de les hostesses, et volia molt i et cuidava, però després et maltractava. Només buscava dues reaccions en la gent: alegria o por”, va assegurar.
Altres hostesses destapen els secrets darrere de les càmeres del programa
Encara que el testimoni de Marta ha estat un dels més contundents, no és l'únic. Altres antigues col·laboradores del programa també han compartit les seves vivències, encara que algunes prefereixen fer-ho des de l'anonimat.
Una d'elles, en declaracions a la revista Lecturas, va revelar que entre les hostesses circulava un consell clar. “Quan anàvem a gravacions fora o a bolos, mai no dormíem soles. Sempre compartíem habitació amb una altra companya, perquè algunes havien rebut visites inesperades a la nit”, va assegurar la font.

Aquesta pràctica d'autoprotecció mostra fins a quin punt les joves eren conscients de l'ambient que les envoltava. La majoria va començar al programa sent menors d'edat, una dada que avui ressona amb més preocupació. A més, obre el debat sobre els límits de poder i protecció en l'entorn laboral de l'espectacle.
La figura de Chicho Ibáñez Serrador, aplaudit com a visionari i pioner de la televisió a Espanya, no deixa de generar controvèrsia. El seu llegat artístic és inqüestionable, però ara, amb testimonis com el de Marta, es comença a revisar sota un punt de vista diferent.
El testimoni de Marta de Pablo ha obert un necessari debat sobre el que realment succeïa darrere el teló de Un, dos, tres. Les seves paraules, juntament amb el d'altres hostesses, ha posat el focus sobre el tracte que van rebre moltes joves per part de Chicho Ibáñez Serrador. Canviarà aquesta nova mirada la forma en què la història recorda un dels grans icones de la televisió?