Albert II fa dues dècades que està al capdavant d'un dels estats més petits d'Europa, però també un dels més coneguts. Des que va assumir el lideratge del Principat, ha treballat per mantenir el prestigi que envolta el seu país.
En aquest temps, el seu paper ha anat més enllà de les funcions institucionals. Albert de Mònaco ha hagut de cuidar una herència emocional marcada per dues figures inoblidables, els seus pares, Rainier III i Grace Kelly.
Albert de Mònaco commociona en recordar la seva pèrdua més dura
Aquest mes d'abril s'han complert vint anys de la mort de Rainier III, el seu antecessor i un dels monarques més recordats. En comptes d'organitzar actes multitudinaris o grans esdeveniments, Albert ha optat per un gest discret, però carregat de simbolisme.
Des dels canals oficials del Principat s'ha publicat una imatge inèdita de Rainier. En ella, se'l veu a la seva residència oficial, amb semblant serè i una mirada directa a càmera. Juntament amb la fotografia, un missatge sobri, però emotiu ha servit com a homenatge.
Albert de Mònaco no ha fet declaracions públiques
El gest ha estat rebut amb calidesa per part dels seguidors de la família Grimaldi. Encara que no hi ha hagut declaracions públiques, la imatge ha estat suficient perquè molts recordessin la petjada que va deixar el príncep Rainier a Mònaco.
El seu llegat va més enllà de les seves dècades al tron. I és que va ser qui va transformar el país en una referència internacional, tant en l'àmbit econòmic com cultural. Des de la tràgica mort de Grace Kelly, va ser Carolina qui va assumir el paper de representació institucional.
No obstant això, en aquests últims anys, el protagonisme ha recaigut completament en Albert i en la seva esposa, Charlene. També en els seus dos fills, els petits Jacques i Gabriella, cridats a assegurar el futur de la dinastia.
Albert de Mònaco ha preferit mantenir el to que sempre ha caracteritzat el seu regnat: serè, constant i sense estridències. Dues dècades després de perdre el seu pare, l'actual cap del Principat demostra que hi ha figures que romanen vives en el record col·lectiu.
Rainier va ser una d'elles, i el seu fill el continua recordant, sense necessitat de paraules grandiloqüents. Així, la manera de retre tribut al seu progenitor no necessita grans cerimònies, perquè el vincle entre pare i fill segueix intacte malgrat el pas dels anys.