Les anxoves del Cantàbric són un producte que, en moltes llars, es considera una veritable joia de la gastronomia. Tanmateix, un recent informe de l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) ha deixat al descobert una sèrie d'irregularitats.
I és que podrien fer que els consumidors s'emportin una desagradable sorpresa en comprar aquest producte. Als supermercats les llaunes d'anxoves "del Cantàbric" solen prometre qualitat i frescor. Però la veritat és que no sempre el que apareix a l'etiqueta correspon amb la realitat.
Les pitjors anxoves del supermercat, segons l'OCU
Per aclarir la situació, l'OCU va analitzar 15 marques d'anxoves etiquetades com "del Cantàbric". Encara que totes les mostres complien amb la normativa en estar fetes amb l'espècie Engraulis encrasicolus, l'organització va detectar diverses irregularitats en l'etiquetatge. Quatre de les llaunes no especificaven l'espècie en l'envàs, mentre que en altres 11 no s'indicava clarament l'origen del peix.
Això genera una gran confusió entre els consumidors, els quals, que no poden identificar la procedència exacta del producte, corren el risc d'adquirir una conserva de menor qualitat. L'OCU ressalta que aquest tipus de pràctiques enganyoses afecten directament la confiança del consumidor en el mercat. Una cosa que hauria de ser una prioritat per a les marques i autoritats responsables.
El nom "del Cantàbric" està fortament vinculat a la qualitat, a causa de la fama de les anxoves d'aquesta regió. Però l'OCU ha assenyalat un important buit en la normativa que regula la comercialització d'aquests productes. Tot i que les anxoves del Cantàbric són altament valorades, la llei no exigeix que les conserves amb aquesta denominació provinguin d'aquesta àrea.
L'únic requisit perquè una conserva d'anxoves porti l'etiqueta "del Cantàbric" és que estigui feta amb l'espècie Engraulis encrasicolus. Sense importar si el peix va ser capturat a les aigües del Cantàbric o en altres mars, com els del Marroc. En molts casos, les anxoves d'aquestes conserves poden haver estat elaborades en fàbriques allunyades de la regió, com a Madrid, cosa que posa en dubte l'autenticitat del producte.
El més preocupant, segons l'OCU, és que no s'exigeix en l'etiquetatge l'especificació de l'espècie ni el lloc de captura. Això dificulta que el consumidor pugui verificar el que realment està adquirint. Fins i tot, els compradors podrien estar pagant un preu elevat per un producte que no compleix amb les expectatives de qualitat que s'associen al "Cantàbric".
Davant aquest escenari, el País Basc i Cantàbria han decidit prendre cartes en l'assumpte i han creat els seus propis segells de qualitat per a les anxoves del Cantàbric. Aquests segells són molt més rigorosos pel que fa a la procedència del peix i l'elaboració de les conserves.
Al País Basc, per exemple, el segell de qualitat exigeix que les anxoves siguin capturades per la flota artesanal basca i que el procés d'elaboració es faci a la regió. Això garanteix que el consumidor rebi un producte autèntic i d'alta qualitat, tal com promet el nom "del Cantàbric".
L'OCU demana un etiquetatge més clar
L'OCU subratlla la necessitat urgent de reformar la normativa perquè les anxoves en conserva, com les fresques, estiguin obligades a indicar el seu origen i l'espècie en l'etiquetatge. D'aquesta manera, els consumidors tindrien accés a una informació més clara i precisa, permetent-los prendre decisions informades a l'hora de fer les seves compres.