Durant l'última dècada, el desprestigi dels refrescos i les begudes ensucrades pels seus efectes negatius per a la salut, més enllà que fomenten l'obesitat, ha generat un canvi en la demanda dels consumidors. Ara busquem aigües amb nous sabors i productes amb qualitat nutricional i més beneficis per a la salut, sense renunciar al fet que siguin apetitosos.
I entre les diferents opcions es troba l'aigua amb gas. Però val la pena passar-se a les bombolles? Aquesta alternativa té, per descomptat, alguns punts a favor: manté l'efervescència, és més refrescant –fet que ajuda a calmar la set– i no aporta sucres ni calories.
En alguns països europeus es beu de manera habitual. I encara que en altres llocs, com Espanya, el seu consum ha experimentat un creixement en els últims anys, continua sent residual: suposa el 3,0% del mercat de l'aigua embotellada, la qual cosa es tradueix en 1,91 litres per persona i any.
Riques en minerals
Les modalitats bombolloses no són més que aigua amb àcid carbònic dissolt, responsable del lleuger sabor amarg i l'efervescència. I com succeeix amb l'aigua natural, existeixen diferents tipus: carbonatades, càlciques, sulfatades, magnèsiques, sòdiques o clorurades.
Entre els trets distintius, cal destacar que la seva concentració de minerals sembla ser superior al normal, té més osmolaritat (concentració total de substàncies dissoltes en un líquid) i un pH bàsic (superior al de l’aigua pura, que és neutre). Aquest contingut de minerals varia segons la marca comercial o la zona geogràfica on s'obtingui.
Però influeix tot això en la seva capacitat d'hidratar? Encara que no s'ha investigat prou, sembla que ho fa tan bé com l'aigua sense gas embotellada o de l'aixeta. O fins i tot millor, gràcies precisament a la seva abundància de minerals.
En 2009, l'Organització Mundial de la Salut va destacar la importància de la composició de l'aigua que bevem i va subratllar la necessitat de promoure el consum de productes altament mineralitzats, ja que ajuda a aconseguir l'aportació de les necessitats nutricionals d'aquests ingredients. L'aigua amb gas compliria amb escreix la recomanació de l'OMS.
Els seus veritables efectes per a la salut
Encara que el coneixement de les propietats beneficioses d'unes certes aigües es remunta a Hipòcrates (460 a. e. c.-370 a. e. c.), no va ser fins al segle XX quan van aparèixer les primeres dades epidemiològiques que van relacionar el seu consum amb la (bona) salut.
Aquests efectes positius semblen estar relacionats amb la quantitat de minerals que incorporen, i encara que fan falta més estudis, sembla que les opcions bombolloses presentarien avantatges, amb alguns matisos:
1. Funció digestiva o gastrointestinal. Diversos treballs suggereixen que l'aigua amb gas millora la deglució en subjectes sans –fins i tot en pacients amb disfàgia– i alleuja la dispèpsia (malestar estomacal). A més, ajudaria a reduir el restrenyiment i produir la sensació de sacietat, virtuts que podrien afavorir la reducció del pes corporal.
Però també hi ha proves del contrari. Estudis in vitro i en joves sans han observat que beure aigua amb bombolles augmenta els nivells de Ghrelina (l'hormona encarregada d'augmentar l'apetit) i, per tant, la ingesta d'aliments. Així mateix, podria afavorir la distensió abdominal i les molèsties gàstriques, possiblement per l'acció de l'àcid carbònic. En suma: es necessita més recerca.
2. Funció urinària i prevenció de càlculs renals. Un estudi australià indica que el consum diari d'aigua amb gas pot prevenir la formació de càlculs renals. El contingut de bicarbonat i l'augment de la càrrega alcalina i el pH urinari evitaria les agregacions d'oxalat de calci. A llarg termini, les aigües riques en calci, magnesi i bicarbonat tindrien avantatges en aquest aspecte. Convé, per tant, llegir atentament les etiquetes de les ampolles.
Pel costat negatiu, un altre treball indica que la ingesta de begudes carbonatades (inclosa la protagonista d'aquest article) augmenta el risc d'incontinència d'esforç o bufeta hiperactiva en dones més grans de 40 anys.
3. Disminució del risc cardiovascular. La ciència sosté la importància d'hidratar-se correctament per a mantenir la salut metabòlica, reduir el risc cardiovascular i la síndrome metabòlica i prevenir la hipertensió. Concretament, diferents estudis indiquen que les aigües riques en minerals –inclosa la que incorpora àcid carbònic– són beneficioses per a regular la pressió arterial. Això es deu a aquest efecte alcalí i a l'aportació de magnesi o calci, que milloren els mecanismes de vasoconstricció i freqüència cardíaca.
Al mateix temps, algunes recerques han observat que beure un litre d'aigua amb gas al dia sembla reduir els marcadors de risc cardiometabòlic (colesterol i glucosa). No obstant això, no es registren canvis en els nivells de triglicèrids, pes i índex de massa corporal.
4. Salut òssia i dental. Segons indiquen les evidències, ingerir un litre d'aquesta classe de beguda diàriament no afecta la remodelació òssia en dones postmenopàusiques. Per contra, l'aigua amb gas sembla que pot deteriorar el suport de la dentició en edats primerenques, pel fet que no està fluorada. No obstant això, cal tenir en compte que el potencial d'erosió dental de l'aigua amb gas o sense és cent vegades inferior al dels refrescos.
Tenint en compte tot l'anterior, es necessita més recerca per comprendre completament els efectes sobre la salut de l'aigua amb gas, depenent de la composició de minerals i la procedència geogràfica o marca. Així i tot, podem considerar-la com una alternativa més saludable a l'aigua de baixa mineralització. I, per descomptat, a les begudes o refrescos ensucrats.
Aquesta notícia és una traducció de l’article publicat originalment en castellà al portal TheConversation.com.