S'està parlant molt d'un estudi que versa sobre com es va distribuir aquest descompte que va oferir el Govern als usuaris de les benzineres espanyoles. I és que, en aquest estudi, es pregunten quants diners han perdut els espanyols a compte d'aquest subsidi de 0,20 € als combustibles.
Segons aquest estudi, hi ha hagut conseqüències negatives de la seva aplicació i de la seva posterior eliminació al final del 2022 per als consumidors. Concretament, els seus autors denuncien que les petrolieres van elevar el preu del dièsel gairebé 6 cèntims/litre a més d'inflar-ne els beneficis en contra dels consumidors.
Per tant, aquest estudi posa de manifest el cost total d'aquesta bonificació del Govern per a les arques públiques entre els mesos d'abril i desembre de l'any passat.
La 'cara B' de l'ajuda del Govern de 0,20 €
Estem parlant d'uns 4.233 milions d'euros i el 17% ho haurien quedat les petrolieres. Ens referim a 723 milions d'euros, una quantitat gens negligible.
I a més, per si no n'hi hagués prou, el 4,8 % d'aquests diners, al voltant d'uns 202 milions d'euros, van tornar a l'Estat en forma d'IVA.
A l'estudi hi han participat Juan Luis Jiménez, José Manuel Cazorla Artiles i Jordi Perdiguero, professors de la Universitat de Las Palmas i l'Autònoma de Barcelona. Així, deixen clar que els consumidors van arribar a pagar el litre de dièsel fins a 5,95 cèntims més car quan va estar en vigor aquest descompte.
Per la seva banda, si parlem de la Gasolina 95, aquesta mesura que va sorgir per pal·liar la crisi energètica i la pujada de preus no va tenir cap efecte en els preus finals.
Els experts posen el focus a les grans beneficiades: les petrolieres
I si parlem del dièsel, aquells 0,20 €/litre de descompte als consumidors només se n'haurien vist beneficiats de 14. Fins a 4,7 se'l van quedar les petrolieres i 1,3 va ser destinat a impostos.
Així doncs, Jiménez exposa que per a l'elaboració d'aquesta investigació «van comparar els preus mitjans setmanals de la Gasolina 95 i dièsel. Tant abans com després d'impostos, des de la primera setmana de gener de 2022 fins a la tercera de febrer de 2023».
Alhora, es pren en consideració la cotització setmanal mitjana del barril de Brent i després d'aplicar el canvi a l'eurodòlar. «Aquest període temporal ens permet tenir informació tant del període previ a la introducció del subsidi com durant l'aplicació d'aquest i la posterior eliminació», indica.
Per comparar aquestes conseqüències de l'ajuda del Govern, els investigadors de l'estudi van comparar els preus a Espanya amb els països que no van aplicar cap tipus de descompte. És a dir, parlem d'Àustria, la República Txeca, Dinamarca, Estònia, Finlàndia, Letònia, Lituània i Eslovàquia.
El cas és que el 2023 ja han vist que els preus finals dels combustibles són estadísticament similars al període previ al subsidi. Tanmateix, sobre el dièsel, els preus van baixar per eliminar el subsidi.
Pros i contres de la mesura del Govern
Com que no tot és negatiu, a la part positiva, els experts veuen que «possiblement va reduir algunes dècimes l'IPC. I va augmentar els ingressos públics perquè l'augment del preu va suposar una recaptació més gran de l'IVA».
I sobre les contres, «pot haver generat més consum i, per tant, més contaminació, a part que es van beneficiar d'aquest descompte les rendes més elevades».
Llavors, va ser una mesura de política econòmica que, malgrat que «pot ser parcialment efectiva en la contenció de l'IPC, té un cost econòmic destacable i un impacte redistributiu gens trivial», apunta Jiménez.
Per a mesures properes, aquest expert sosté que caldria «avaluar mecanismes alternatius igual o més eficaços en la contenció de l'IPC», i que comportin menys cost a la gent.