La Unió Europea i el Govern d'Espanya han treballat conjuntament des del gener d'aquest any per introduir el consum d'insectes a la dieta dels 27 països.
La primera aprovació d'aquest acord va ser el 2021, quan el cuc de la farina o larva d'escarabat fosc (Tenebrio molitor larva) es va introduir com a ingredient per elaborar altres aliments. Aquest any s'han afegit l'escarabat dels fems (Alphitobius diaperinus) i el grill domèstic (Acheta domèstic).
Amb aquest nou reglament es permet que els insectes es considerin com a aliment de snacks o ingredients. Des d'aquest moment, el consumidor es veurà obligat a llegir amb detall tots els ingredients que componen el producte processat que compra.
Una mesura amb què la Unió Europea ha deixat les portes obertes a nou mercat amb els altres insectes i no descarten incloure'n més.
La farina de grill i les seves propietats
Les famoses galetes les hem pogut veure amb panses, pipes, xocolata, farina de blat, entre d'altres, però l'última novetat europea és la farina de grill, un ingredient del qual s'han adonat els usuaris i l'han difós a les xarxes socials.
La farina de grill s'aconsegueix quan tritures els insectes que prèviament han estat dessecats i torrats. Un procés que continua fins a aconseguir una massa polvoritzada de gra fi, fàcil d'incorporar a diferents productes, com ara les barretes energètiques que ja es venen a Espanya, pasta o galetes.
Un estudi recent dut a terme per investigadors italians de la Universitat Politècnica delle Marche han comprovat que la farina de blat enriqueix els aliments en destacar com a font de proteïnes, aminoàcids i àcids grassos.
Però no tot és beneficiós, ja que també van descobrir que la farina de grill desenvolupa espores bacterianes amb més facilitat i que podrien suposar un greu risc per a la salut. L'aliment que contingui aquest ingredient es podria perdre ràpidament i fins i tot intoxicar qui arribés a menjar-lo.
Possibles al·lèrgies i reaccions
Aquest és el punt de flexió entre els experts. Segons els consumidors d'aquests animals, els insectes es consideren com una font d'alimentació neta, sabrosa i nutritiva. Les granges de criança no requereixen molts recursos, sobretot quan es compara amb la producció de carn.
Però, com tot producte que crea l'ésser humà, té el seu costat negatiu. I és que això passa des que el cos adult dels éssers humans es va haver d'acostumar a prendre làctics o fruits secs: alguns es tornen intolerants.
Des del costat biològic, alguns insectes tenen compostos antinutritius, és a dir, substàncies que impedeixen o dificulten l'absorció de nutrients. És el cas de la quitina, que forma part del seu exoesquelet.
Un altre exemple són aquells que formen complexos insolubles amb les proteïnes i redueixen la seva biodisponibilitat. Fins i tot alguns insectes poden resultar tòxics per al consum si es prenen grans quantitats per la seva concentració d'alcaloide. També hi poden aparèixer al·lèrgies, segons l'estudi de la Universitat d'Itàlia.
Conseqüències d'una indústria emergent
Des de la FAO han mostrat el seu suport al consum d'insectes, però també precaució amb les condicions higièniques per a la seva criança. Aquests insectes poden contaminar-se o presentar al·lèrgens que podrien desencadenar reaccions greus.
La FAO assenyala que aquesta nova indústria tindrà un risc destacat. Estima que el seu mercat internacional creixerà els propers anys del 20% al 30%. Tota alimentació sempre es produeix a gran escala i la necessitat de tenir un control de com s'aconsegueixen aquests animals és fonamental, així com evitar la seva possible extinció.
