Cada cop va quedant més clar que les grans petrolieres són les grans beneficiades de la crisi dels carburants per la guerra d'Ucraïna. Un estudi treu a la llum la maniobra amb què es podrien haver omplert les butxaques i explica per què el preu va pujar més a Repsol, Cepsa o BP a Espanya.
És una investigació encapçalada pels economistes Juan Luis Jiménez, Jordi Perdiguero i José Manuel Cazorla-Artiles. Segons les conclusions, les petrolieres haurien aprofitat la bonificació del govern espanyol per encarir-ne el preu, fet que hauria generat més ingressos a l'Estat.
Els grans perjudicats d'aquest frau serien els consumidors, que van carregar bona part del cost de l'encariment. Recentment, el veto al petroli rus ha augmentat novament els beneficis de les petrolieres. Una mostra més de qui n'és el gran beneficiat en aquesta crisi.
L'estudi denuncia un frau
El preu de la benzina i el gasoil va tocar sostre el juny del 2022, quan van superar els 2 euros el litre. Davant l'escalada de preus, el govern d'Espanya va aprovar una bonificació de 20 cèntims per litre de combustible. Segons l'estudi d'aquests economistes, les petrolieres van apujar artificialment els preus.
Les operadores haurien augmentat els preus per sobre d'allò que era necessari per quedar-se amb el 17 % dels 5.000 milions de les ajudes del govern espanyol. És a dir, 723 milions d'aquestes ajudes haurien anat a parar a les petrolieres i, a més, l'Estat va recaptar 202 milions d'euros més per l'IVA.
Això també explicaria per què el preu dels carburants va pujar més que en altres països. Els perjudicats van ser els consumidors. Segons l'estudi, en lloc d'alleujar la pujada dels preus dels carburants, l'ajuda va fer que els consumidors paguessin sis euros més per litre de gasoil.
Ajudes fins al 31 de març
La investigació compara l'evolució dels preus amb altres països com Àustria, República Txeca i Dinamarca. Abans d'entrar en vigor les ajudes, l'evolució era la mateixa a tots els països. Després de la bonificació, el mercat espanyol comença a experimentar més variacions.
Cal recordar que, dels 20 cèntims de bonificació, 15 se'n finançaven amb diners públics i 5, amb diners privats. La mesura va quedar suspesa el 31 de desembre a causa de la tendència a la baixa del preu dels carburants. A hores d'ara, els preus estan estabilitzats i en descens.
Tanmateix, no es descarta una nova pujada gaire aviat a conseqüència del veto al petroli rus. Benzineres com Repsol, Cepsa i BP han estat oferint bonificacions des que va començar aquest any 2023, però totes acabaran el 31 de març de 2023, i llavors cal preguntar-se què passarà.
A qui va beneficiar aquesta mesura?
A més, l'estudi dona una altra dada polèmica: la bonificació del govern d'Espanya va beneficiar sobretot les rendes més altes. Segons apunta, el 73 % de les llars vulnerables no consumeixen combustible, ja que normalment no tenen cotxe, a diferència de les classes altes, que es mouen amb vehicle privat.
Segons el Banc d'Espanya, la mesura va alleujar 0,35 punts les butxaques amb ingressos més baixos, davant del 0,61 amb ingressos més alts. A més, era una ajuda de tipus regressiu, ja que la quantitat era la mateixa amb independència de la renda. Això també hauria beneficiat els més rics.
Per tant, la conclusió de l'estudi és que l'ajuda del govern espanyol va omplir les butxaques de les petrolieres i va beneficiar els consumidors més rics. Una polèmica que augmenta el debat i les sospites sobre les grans empreses del sector en un context especialment delicat per a les famílies.
