Hisenda sap si amagues diners a casa o no. Encara que sigui una de les pràctiques que més repetim, la veritat és que no és tan secreta com creiem. És una pràctica que es coneix com tenir diners «guardats sota el matalàs» i, tot i ser legal i no és obligatori pagar cap impost, és recomanable seguir una sèrie de consells.
Aquest gest que, a priori sembla innocent, es pot convertir en un problema. Qualsevol quantitat que guardis a casa en efectiu es pot considerar «amagada», sobretot des del punt de vista d'Hisenda.
Els pagaments en efectiu, al punt de mira d'Hisenda
Des de ja fa algun temps, Hisenda s'està posant especialment seriosa pel que fa als diners en efectiu. L'objectiu principal de l'Agència Tributària és lluitar contra l'economia submergida, volent acabar d'una vegada per sempre amb els «diners en negre».
Aquesta pràctica és una de les que causa més perjudicis en la recaptació d'impostos. De fet, per combatre aquesta mena de pràctiques, s'ha arribat a canviar la llei.
La Llei 11/2021 del 9 de juliol de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal ha estat l'encarregada d'acollir la nova mesura. Si abans el límit per als pagaments en efectiu era de 2.500 euros, ara és de 1.000 euros. L'objectiu, novament, és limitar al màxim aquest tipus de pagaments perquè no es pugui defraudar de manera tan senzilla.
La retirada d'efectiu també està controlada
Però els pagaments en efectiu no són l'única cosa que té controlada l'Agència Tributària. Una altra de les coses en què Hisenda ha posat el punt de mira és la retirada d'efectiu dels caixers de manera particular.
Tot i que en aquest cas no hi ha cap límit, la veritat és que, a partir de certes quantitats, pot començar a haver-hi preguntes. Per exemple, treure més de 1.000 euros pot comportar que el banc es posi en contacte amb l'usuari.
En aquest cas, l'entitat bancària demanarà una justificació de la retirada de diners, així com una identificació. Així ho explica, de fet, el Banc d'Espanya dins del Portal del Client Bancari.
Com sap Hisenda els diners que tens «sota el matalàs»?
Arribats a aquest punt, és interessant conèixer com pot saber Hisenda la quantitat que un particular té a casa seva. Com a resposta curta, els bancs són els encarregats de posar al corrent l'Agència Tributària. Per llei, qualsevol entitat bancària té l'obligació d'informar Hisenda sobre els moviments que puguin semblar sospitosos, és a dir, qualsevol dels que puguin suposar un ús fraudulent dels diners.
L'article 93 de la Llei General Tributària informa del següent: «La banca pot demanar informació dels moviments de comptes corrents, dipòsits d'estalvi i, a termini, comptes de préstecs i crèdits i altres operacions actives i passives».
També estan «inclosos els que es reflecteixin en comptes transitoris o es materialitzin en l'emissió de xecs o altres ordres de pagament, dels bancs, caixes d'estalvi, cooperatives de crèdit i totes les entitats que es dediquin al trànsit bancari o creditici». Tot i això, també s'indica que s'ha de fer amb autorització prèvia de l'Administració. Per tant, s'haurà de dur a terme durant els processos de recaptació o inspecció.
Així, gràcies a les entitats bancàries, Hisenda també pot controlar quines quantitats de diners maneja en efectiu cadascun dels clients. Els moviments més sospitosos estaran sempre en coneixement de l'Agència Tributària.