Sovint sento dir que el menjar sa costa més que el menjar porqueria: els estudiants em diuen que els agradaria menjar millor, però que no s’ho poden permetre. Creuen que cuinar amb ingredients frescos costa una fortuna i, com el menjar per emportar-se es troba al nostre abast per pocs diners, manquen d’al·licients per canviar aquest hàbit.
Els últims anys s’ha observat un augment de l’atenció dels mitjans per les dietes sanes; i els articles sobre el preu de menjar sa també han augmentat, fet que influeix en la percepció de la gent. Alguns estudis que comparen el preu per caloria del menjar suggereixen que el menjar menys sa normalment és més barat, però no conten tota la veritat. Els mètodes de mesurament que s’utilitzen per avaluar la despesa són importants.
Pensem, per exemple, en dues postres de xocolata, una normal i l’altra baix en greixos. Emprant la mesura de preu per caloria, les postres amb menys greix semblen més cares que les normals perquè contenen menys calories. Però els estudis que comparen el preu per unitat de pes del menjar d’aliments del mateix grup proposen que les opcions sanes acostumen a ser més barates. Per exemple, 200 grams de cigrons comparats amb 200 grams de béicon. Aquest mètode seria més encertat, ja que la majoria de les persones que compren menjar pensen en la quantitat que compren en lloc de les calories que obtenen a canvi dels seus diners.
Canviar els hàbits des del principi
Les nostres cintures cada vegada són més amples, el que suposa un problema creixent de salut pública. A escala mundial, l’índex d’obesitat s’ha triplicat des del 1975. Segons l'Organització Mundial de la Salut, gairebé dos mil milions d’adults pateixen sobrepès, dels quals 650 milions tenen obesitat.
La generació més jove està especialment afectada pel menjar alt en calories i baix en nutrients. Els alts nivells de sucre, greix i sal fan que els nens tinguin un risc major de patir diabetis de tipus 2 i malalties cardíaques, per no mencionar els problemes dentals. Potser el més preocupant sigui que els hàbits que es formen en la infantesa semblen mantenir-se tota la vida. És una tragèdia, ja que aquests problemes es poden evitar. Es pot menjar sa per menys, per molt menys, del que costa una hamburguesa amb formatge. El quid de la qüestió no és el preu, sinó els coneixements, les aptituds i el temps dedicat a la nutrició.
Estem cada cop més condicionats a pensar que el menjar sa és car a causa del preu de la carn, peix i els lactis, l’augment dels «superaliments» i a la gran despesa que suposen els productes ecològics. Però els aliments nutritius no tenen per què costar un ull de la cara. Els batuts de llavors de xia són un luxe car, però els aliments bàsics com les pastanagues, les llenties o les patates no costen gairebé res.
Escassetat de temps
La falta de temps resulta esgotadora i, en part, influeix en l’elecció dels aliments. Normalment, l’últim que la gent vol després d’un llarg dia és cuinar, així que el menjar a domicili barat resulta bastant atractiu.
Les persones amb baixos ingressos són més propenses a comprar aliments d’alt contingut calòric en lloc de fruites o verdures perquè omplen més. Però, encara que una hamburguesa de formatge t’atipi durant més temps que una poma, el menjar porqueria no deixa de ser dolent per a la salut.
Es pot cuinar un menjar substanciós i sa en poc temps, tal com l’escriptora culinària britànica Jack Monroe ha demostrat en repetides ocasions. Per exemple, la seva recepta de carabassó, tomàquet i formatge gratinat costa 40 cèntims i es triguen 8 minuts a cuinar-la. És més sa i barat que el menjar a domicili.
Però promoure hàbits alimentaris saludables en una societat monetaritzada i sense temps disponible és difícil, i ensenyar a cuinar no resulta suficient. La campanya de Jaime Oliver per ensenyar a cuinar a persones amb baixos ingressos, tot i que va ser benintencionada, va fer que gran part de l'audiència se sentís rebutjada en demonitzar el turkey twizzler (peces de carn de gall d’indi arrebossades i fregides) i en estigmatitzar a les famílies que viuen en una terrible austeritat a Gran Bretanya. El que mengem és fonamental per a la nostra identitat i les estratègies per abordar l’alimentació ho han de reconèixer per a ser eficaces.
Consells
Com menjar millor amb un pressupost baix? La carn i el peix es troben entre els aliments més cars de la llista de la compra, mentre que les proteïnes vegetals acostumen a ser més barates. Els llegums (mongetes, pèsols i llenties) són nutritius, molt barats i funcionen com a substituts de la carn.
Que no ens enganyin els caríssims «superaliments»: no hi ha una definició de consens per aquest terme i moltes de les seves suposades propietats saludables estan encara per demostrar. Simplement incrementant la quantitat i varietat de fruites i verdures de la dieta es pot reduir el risc de patir problemes de salut. I no té per què ser car.
Les fruites i verdures congelades, en conserva i seques acostumen a ser més barates que les fresques, però conserven els nutrients. A més, duren més temps, motiu pel qual es malbaraten menys.
Convé evitar la compra de menjar processat: normalment es poden fer plats similars de manera ràpida i amb menys despesa. Aquesta recepta de salsa per a pasta costa una mica més de mig euro per a quatre persones, mentre que un pot de salsa per a pasta costa quatre vegades més. A més, així sabrem exactament el que conté.
La dieta és fonamental per a la salut i el benestar. La despesa dels aliments no hauria d’impedir que la gent tingui una bona alimentació. Pot ser que el menjar porqueria sigui més barat i saborós, però la idea que el menjar sa és car és només ficció.
Aquesta notícia és una traducció de l’article publicat originalment en castellà al portal TheConversation.com.