Qui no s’estressi que aixequi la mà. Està bé que ens estressem algun dia i de manera puntual, però sovint sentim que ens estressem fins i tot diverses vegades al llarg d’un mateix dia.
En aquest sentit, i segons la Confederació Europea de Sindicats, el 60% dels dies que es perden en el treball es relacionen amb l’estrès i els riscos psicosocials. És més, consideren que l’estrès és una epidèmia.
I donat que hi ha evidències que apunten que l’estrès pot contribuir al desenvolupament de trastorns mentals com l’ansietat i la depressió, si no podem controlar les situacions que ens estressen, com podem almenys reduir l’estrès que aquestes situacions ens generen? Serveix d’alguna cosa, per exemple, menjar xiclet?
Doncs a menjar xiclet
Un estudi recent ha recopilat i analitzat tota una sèrie de treballs que s’han dut a terme per demostrar si menjar xiclet ajuda o no a reduir l’estrès.
En aquest estudi, realitzat mitjançant el procediment anomenat metaanàlisi, es conclou que menjar xiclet, una cosa tan barata, a mà i ben tolerada pel nostre organisme, és una manera efectiva de reduir l’estrès i l’ansietat. No obstant això, també s’indica que serien necessaris més estudis per a la seva confirmació inequívoca.
I com fa efecte? Entre els treballs analitzats n’hi ha que indiquen que una de les zones del cervell implicades és l’escorça prefrontal. Aquesta actua sobre l’eix hipotàlem-hipòfisi-adrenal i el sistema nerviós autònom, de manera que participa en el control de funcions cognitives com l’atenció i la inhibició dels impulsos.
En aquest sentit, també hi ha estudis que indiquen que el mateix fet de menjar xiclet i el seu gust influeixen en els nivells de cortisol, l’hormona de l’estrès, produïda per les glàndules adrenals. És més, es podria considerar com un indicador d’emocions positives d’ajuda en situacions estressants.
Menjar xiclet i menjar menys
Però això no és tot. Menjar xiclet també redueix l’apetit i fa que piquem menys, una dada interessant a tenir en compte si volem menjar poc. Concretament, els estudis indiquen que amb 45 minuts menjant xiclet podem aconseguir-ho.
A més, també va disminuir la sensació d’apetit en un grup de persones que van menjar xiclet sense sucre després de 12 hores de dejuni. En elles es va detectar l’augment d’una proteïna relacionada amb el glucagó, la GLP-1, que normalment augmenta després de menjar i que es proposa com a factor de sacietat.
Tanmateix, resulta interessant destacar que un altre estudi indica que menjar xiclets de menta redueix les ganes de menjar fruita, i aquest factor, sens dubte, afecta la qualitat dels aliments que mengem.
Curiosament, en el cas dels qui s’han sotmès a intervencions quirúrgiques abdominals, l’efecte de menjar xiclet és el contrari: disminueix el temps que triga a tornar la sensació de gana. Per això es planteja utilitzar-lo com a tractament postoperatori no farmacològic que ajudi a recuperar l’apetit d’aquestes persones com més aviat millor.
Altres beneficis de menjar xiclet
Encara que amb evidències no del tot determinants, sembla que els xiclets sense sucre, i concretament aquells amb xilitol com a edulcorant, exerceixen un efecte complementari al raspallat de dents que redueix la inflamació de les genives.
I, amb relació als efectes secundaris de la quimioteràpia en pacients pediàtrics, com les úlceres que poden aparèixer a la boca (mucositis oral), hi ha treballs que indiquen que menjar xiclet pot ser efectiu per reduir la mucositis moderada o lleu.
Per acabar amb un altre exemple dels possibles beneficis de menjar xiclet, recentment s’ha detectat que abans d’una intervenció quirúrgica disminueix la sensació de set i es relaciona amb una incidència menor de nàusees així com de molèsties a la gola, ronquera i ganes d’anar al lavabo després de l’operació, a més d’un temps menor d’hospitalització.
Això sí, totes i tots hem d’estar tranquils perquè sembla que, contra l’estereotip popular, tant dones com homes som igualment multitasca i podem caminar i menjar xiclet alhora.
Aquesta notícia és una traducció de l'article publicat originalment en castellà al portal TheConversation.com.