Les 12 millors pel·lícules sobre distopies tecnològiques

Les pel·lícules distòpiques que ensenyen un món fosc i grotesc, acostumen a tenir alguna cosa que atreu els amants del cinema, ja que aquesta classe de llargmetratges mostren sempre una veritat parcial o possible. Ho fan agafant una part de la realitat i deformant-la o portant-la a l'extrem.

Existeixen clàssics que haurien d'aparèixer a qualsevol llistat de pel·lícules distòpiques, com Farenheit 451 de Ray Bradbury (1966) o 1984 de Michael Radford (1984). Tanmateix, en aquest cas, ens centrarem en pel·lícules on la tecnologia sigui l'eix de la distopia, sent així tant la causa dels problemes del món que es planteja com la seva solució.

Les 12 millors distopies tecnològiques 

A continuació, ensenyem el nostre top de pel·lícules sobre distopies relacionades amb la tecnologia. 

12. Elysium (2013)

En la nostra primera pel·lícula de la llista, se'ns presenta un món, on la tecnologia està al servei dels rics i serveix per a esclavitzar i mantenir allunyats als pobres. Això s'aconsegueix mantenint als rics en una estació espacial (Elysium) plena de luxes, mentre que els pobres estan (sobre)vivint en una Terra devastada per culpa d'una llei antiimmigració que els impedeix viatjar a aquesta estació.

Per tant, la tecnologia en el llargmetratge jugarà el doble paper que sempre ha tingut, però més accentuat que mai, el d'afavorir als qui la posseeixen i dominen, i perjudicar a tots els altres. D'altra banda, i de manera més indirecta, també es mostra com el món no ha estat devastat per casualitat, sinó per l'ús desproporcionat de la mateixa tecnologia.

11. Yo, robot (2004)

La molt coneguda pel·lícula de Will Smith, té una trama clàssica entre les pel·lícules de ciència-ficció. Un món on els robots estan a tot arreu i serveixen als humans per a exercir gairebé qualsevol tasca diària.

Arribat el moment, un d'aquests robots comença una rebel·lió que suposarà una crisi social i posarà en dubte tota la confiança dipositada en aquestes màquines creades per l'home.

10. In time (2011)

Si bé aquest film planteja una trama clàssica, composta per protagonistes típics, té una idea innovadora que fa més atractiu a la resta del llargmetratge. Estem parlant d'una tecnologia que permet donar la vida infinita a una persona, sempre que tingui el temps suficient. Aquest temps, que no és en absolut metafòric, s'ha convertit en la nova moneda del món. Una moneda amb la qual pagar, cobrar el treball i els productes de tothom.

Si ho analitzem bé, la metàfora no deixa de ser molt real. El temps és allò amb què venim al món, però que gastem en determinades coses. Però en aquesta pel·lícula, la tecnologia que podria donar una llarga vida a la majoria, crea un món on uns pocs rics aconsegueixen infinites quantitats de temps, mentre que molts pobres moren joves.

9. Gattaca (1997) 

Gattaca planteja una realitat distòpica futurista per a la seva època (1997) però cada vegada més pròxima. En un món en el qual la majoria dels nens són concebuts in vitro, els nens que no tenen aquesta possibilitat estan destinats a pertànyer a la classe més baixa de la societat i a fer els treballs més indesitjats. El motiu: la qualitat genètica obtinguda mitjançant la selecció dels millors gens de cada progenitor.

El relat narrarà la vida d'un nen (i posterior adult) que va néixer de manera natural i tots els problemes que se li plantegen, però més enllà d'això, la pel·lícula ens mostra una realitat on no hi ha lloc per als defectes genètics en els humans, ja que la seva presència, implica la marginació social.

8. Wall-e (2008)

Aquest aparent futur postapocalíptic, simpàtic i desenfadat, que ens porta Pixar, no és més que un altre reflex de la societat a la qual aparentment anem encaminats. Un lloc on la tecnologia ha aconseguit devastar la terra, i la societat, sense renunciar per als seus innombrables i fins i tot absurds luxes, viu en l'espai, allunyada d'una Terra devastada pel seu pas.

El nostre protagonista, que forma part de d'aquesta tecnologia construïda pels humans, intentarà canviar la seva vida en la terra i també, la dels humans en l'espai. Un film destinat per al públic més jove, que només pot ser apreciat al màxim per les ments més crítiques.

7. Ghost in the Shell (1995/2017)

La pel·lícula, ambientada en la cultura asiàtica, representa un món superdigitalitzat on ja és possible traspassar la ment d'una persona a un robot, convertint-lo així en un cíborg. La nostra protagonista és una agent de policia que després de sofrir un accident es veu sotmesa a aquesta mena de trasplantament. La seva nova missió serà detenir a un hacker que té en estat d'alerta a tota la xarxa.

La primera versió d'aquesta història portada a la pantalla, va ser la de 1995 en versió animada. Posteriorment, en el 2017, va sortir una adaptació que, si bé ha rebut crítiques per la seva «occidentalització», continuarà agradant a més d'un per l'ambientació de la pel·lícula i els girs en la trama.

6. Terminator (1984)

La saga de Terminator havia d'aparèixer en aquesta llista per haver suposat un abans i un després al cinema de ciència-ficció. Sent l'única que té 4 lliuraments posteriors que desenvolupen una història situada en dos espais temporals, abans de la rebel·lió de les màquines i després.

Un clàssic d'acció i ciència-ficció que també posseeix una sèrie de televisió titulada: Las crónicas de Sarah Connor on es narren les aventures de la mare del fill que serà el cap de la resistència dels humans contra les màquines.

5. 2001: Odisea en el espacio (1968)

Si bé aquest film no se centra tant en el caos que pot arribar a causar la tecnologia en comparació amb la resta de pel·lícules d'aquesta llista, sí que suposa una pel·lícula de referència per molts motius.

És interessant destacar la narració que fa sobre diversos períodes de la humanitat, tant del passat com del futur, amb un punt en comú: un monòlit. Aquest monòlit va ser primer trobat per uns primats previs a l'homo sapiens, i posteriorment, per l'ésser humà a la lluna.

4. Minority Report (2002)

En aquest cas, la tecnologia juga un paper central per als cossos de policia, ja que, s'ha aconseguit dissenyar un sistema per a arrestar a assassins abans que cometin un crim, donant un petit marge de temps per a ser arrestats.

Aquesta tecnologia, inicialment infal·lible, funciona gràcies a tres éssers psíquics anomenats «precogs» que tenen visions sobre els assassinats. Amb el pas de temps, l'espectador començarà a qüestionar diverses coses sobre el funcionament d'aquesta societat i del seu mètode infal·lible de seguretat.

3. 12 monos (1995)

Aquest film, basat en la fotonovela francesa La Jetée i convertit recentment en sèrie de televisió, planteja un món devastat per un virus mortal que ha obligat els pocs supervivents a viure en comunitats subterrànies. Un presoner és seleccionat per a una arriscada missió: viatjar al passat, aconseguir una mostra del virus i tornar per a elaborar un antídot.

El plantejament del film sembla senzill, però acaba convertint-se en una pel·lícula que obliga l'espectador a reflexionar sobre tots els esdeveniments que succeeixen, a causa dels viatges en el temps, els personatges tan estranys que es creuen en el camí del nostre protagonista i al fet que res és el que sembla.

2. Blade Runner (1982) 

En un futur molt pròxim, existeix una corporació anomenada Tyrell Corporation que va crear un robot anomenat Nexus 6. Aquesta màquina supera a l'home en força i agilitat. La funció inicial dels robots era treballar en colònies situades en altres planetes, fins que un grup de Nexus 6 va organitzar una rebel·lió.

La rebel·lió va despertar la por dels humans i el seu posterior atac cap a tots els replicantes, els qui van ser expulsats de la terra. D'això es van encarregar els Blade-Runner, amb ordres de matar a tots els replicantes que trobessin. Temps després, quan aparentment s'havia superat la situació i els replicantes havien estat expulsats, un ex Blade-Runner anomenat Deckard (Harrison Ford), és anomenat de nou al servei després d'un greu incident.

1. Matrix (1999)

Pel que fa a distopies tecnològiques, Matrix o The Matrix, segons el títol original, suposa la referència principal. Una pel·lícula que ensenya fins a quin punt la tecnologia pot transformar el món, no només el real, sinó també el percebut.

Si situem en primer lloc a Matrix, és per com es mostra de manera perfecta que la tecnologia ha destruït per complet el món conegut i ha servit per a subjugar als humans fent-los viure una realitat imaginària que permet a les màquines controlar-los i obtenir l'energia que els cossos de manera normal generen.

Extra: Black Mirror

Malgrat ser una sèrie de televisió, Black Mirror, per la seva pròpia naturalesa, devia sí o sí que aparèixer en aquesta llista. Si es considera una sèrie de televisió, els seus capítols són independents, sent cadascun una història inconnexa amb personatges totalment nous. No obstant això, totes tenen un punt comú, que és plantejar un possible futur (normalment molt pròxim) distòpic, sempre relacionat amb elements tecnològics.

Des de l'ús disfuncional de les xarxes socials, els mètodes de propaganda i comunicació, fins als videojocs de terror; aquests i molts més elements apareixen en una sèrie que pot servir per a qualsevol persona que vulgui gaudir de tant en tant d'una tala (60 minuts normalment) però intensa dosi de drama psicotecnológico.

*Aquesta notícia ha estat traduïda del castellà de la pàgina Carácter urbano.