Els pebrots de Padró signifiquen estiu, vacances i el sol trucant a la nostra porta. Efectivament, aquest pebrot és un clàssic de les tapes que es pot gaudir als bars i restaurants de tot Catalunya. Ja no cal esperar a viatjar a Galícia per gaudir-los, ja que podem trobar-los fins a les parades dels mercats.
Què són els pebrots de Padró?
Físicament, els pebrots de Padró són pebrots petits, que fan de 5 a 10 centímetres. Creixen en arbustos petits i compactes que donen molts fruits; quan tenen un bonic color verd intens, es mengen cuits, però un cop madurs, són vermells i es poden menjar crus.
Es produeixen tradicionalment a Galícia, concretament a la província de La Corunya, però avui dia es produeixen també en altres regions d'Espanya i altres països com el Marroc. El seu origen es remunta a Padrón, un petit poble situat al sud de Santiago de Compostela. S'afirma que va ser el lloc qui va donar el seu nom a aquest petit pebrot al ser originaris d'allà.
Pel que fa al sabor, cal tenir en compte que els pebrots es classifiquen segons l'escala Scoville, que porta el nom d'un farmacòleg nord-americà. A principis del segle XX, aquest farmacòleg va desenvolupar una escala basada en una molècula anomenada capsaïcina, que és la responsable de la força picant dels pebrots. Aquesta escala va de l'1 al 10, en què es classifica en funció del seu contingut en capsaïcina i els pebrots de Padró tenen un màxim de 4 a l'escala Scoville.
Però per què es diu que es tractaria originalment d'una puntuació màxima? Per una cosa molt simple: la principal particularitat d'aquests pebrots és el gran poder canviant, és a dir, poden ser dolços i saborosos, alhora que altres pebrots, de manera individual, poden arribar a ser una mica més picants. Per què passa això?
El motiu pel qual alguns piquen i altres no
Si sols menjar pebrots de Padró cada cert temps, és possible que, en algun moment, t'hagis fet la mateixa pregunta. Per què alguns pebrots de Padró sí que piquen, d'altres no tant, i la resta gairebé gens?
Pels amants dels aliments picants, és cert que aquesta varietat de sabors pot fer que els pebrots de Padró no es trobin entre els seus favorits. Per què? Molt simple: cada vegada que es consumeixen pebrots de Padró, és tremendament complicat trobar-ne un que piqui de debò.
El principal culpable d'aquests canvis de sabor és la casticina, un compost creat per la mateixa planta, la finalitat de la qual és la supervivència. La planta genera aquest compost per evitar que els animals es mengin els seus fruits i acabin amb les llavors que es generen en ells. Això es tradueix a com menys quantitat d'aigua reben i més exposats al sol estiguin, més tendiran a picar. Dit altrament, la diferència ve de la insolació i l'absència d'aigua, que concentraria més capsaïcina en determinats fruits d'una mateixa planta.
Com escollir els que més piquen?
Les opcions més llargues i el color mat, abans de cuinar-los a la paella, solen ser senyals clars que piquen. A més, també és comú que els que més piquen tendeixin a tenir una forma punxeguda.
Així mateix, la sal no tendeix a quedar-s'hi amb tanta facilitat. No obstant això, la millor opció per comprovar si realment són picants o no és mossegar el pebrot per la punta.