A Espanya, el consum del peix està molt normalitzat i és un dels aliments bàsics de la dieta mediterrània. Per tant, és natural sentir curiositat per la qualitat dels peixos que més consumim o comprem.
Algunes estadístiques de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) demostren que cada espanyol consumeix de mitjana 42 kg de peix i marisc cada any, mentre que la mitjana mundial s'estableix als 18 kg. Però, és segur tot el peix que consumim? Hi ha un peix més segur que un altre? Tot seguit, resolem aquests dubtes tan importants.
Què són els anisakis?
Alguns estudis demostren que hi ha un risc real de trobar anisakis en el peix que consumim. Encara que els aliments passin per exhaustius controls de qualitat, sempre hi ha la possibilitat que no s'hagin adonat de la seva presència.
I per entendre millor el risc que suposen els anisakis, cal comprendre que són paràsits que poden provocar problemes digestius i reaccions al·lèrgiques entre els consumidors.
La seva presència es troba als peixos que es consumeixen crus, molt comuns en la preparació del sushi. Així que, si optes per coure, fregir, enfornar el peix, destruiràs el paràsit directament i no existirà el risc d'emmalaltir pel seu consum.
Entre els símptomes més comuns hi ha l'aparició d'un dolor intens a l'abdomen al costat de nàusees i vòmits. El normal és que durin només uns dies, però algunes persones han experimentat molèsties de forma més perllongada.
Recentment, l'Institut d'Investigacions Marines de Vigo ha demostrat que Espanya podria ser el país d'Europa amb més casos relacionats amb el consum d'anisakis. De fet, s'estima que hi apareixen uns 8.000 casos a l'any.
El peix més segur i que gairebé mai està infectat
Els peixos de cultiu són els que tenen menys risc de patir infeccions causades per anisakis. Sí, perquè aquests peixos són el resultat de la tècnica de criança i recol·lecció de peixos i mol·luscs coneguda com a aqüicultura, la més freqüent al nostre país.
És a dir, si et preocupen els anisakis, assegura't que el peix que compres prové de l'aqüicultura. I és que, una investigació ha demostrat que encara que aquest paràsit pot aparèixer de forma esporàdica, l'usual és que no arribi a infectar el peix de cultiu.
Només el 10% dels anisakis ho aconsegueix. Llavors, una xifra molt baixa en comparació amb el risc de peix obtingut mitjançant altres tècniques.
Tot i la preocupació que pugui suscitar el risc dels anisakis, el grup de recerca de Zoologia Marina de la Universitat de València és contundent. Ha demostrat que no és tan greu com sembla. L'estudi ha volgut investigar sobre com actuen les espècies de cultiu quan entren en contacte amb l'anisakis.
Els resultats demostra que la possibilitat que la infecció dels anisakis proliferi en un peix és força complicada a causa dels processos antiparasitaris durant la ingesta i digestió del peix.
Com explica 'La Vanguardia', si l'anisakis és avui dia un problema de salut és per «la pràctica cada vegada més estesa d'esbudellar els peixos a alta mar i llançar les seves vísceres a l'aigua».
«Altres peixos se les mengen i s'infecten, propagant-se així el paràsit», assegura l'especialista Vithas Nisa. Naturalment, però, la popularitat del sushi i altres preparats amb peix cru o poc cuinat també té part de la culpa.
Una cosa que crida l'atenció és que els paràsits que semblaven més sans no sempre aconseguien infectar el peix. En canvi, aquells que no es movien i apareixien deteriorats sí que ho feien. Ara doncs, aquesta investigació ha obert la porta d'altres línies per continuar investigant la presència dels anisakis als productes que consumim.
L'equip de recerca ha constatat que el temps mitjà perquè un peix sigui infectat, és el de 6 hores. Mentre transcorre aquest espai temporal, els anisakis s'estableixen al sistema digestiu dels peixos i s'estableixen a la cavitat visceral.