Segons anuncia una investigació científica, els gats domèstics poden desenvolupar una malaltia greu que podria ser provocada per les substàncies químiques comunes que tothom pot tenir a les seves llars.
Segons indica l’estudi, publicat a la revista científica ‘Enviromental Science & Technology’, els responsables de dur a terme la investigació s’han basat en proves amb 78 gats domèstics que han superat els set anys de vida. Segons els resultats, el 50% dels gats pateixen hipertiroïdisme.
L'hipertiroïdisme afecta tant a persones com a animals
Aquesta malaltia es produeix quan hi ha un excés de la funció de la glàndula tiroide, la qual provoca un augment del metabolisme corporal. Això afecta tant a les persones com als animals i repercuteix al pes, però també pot afectar el nivell d’energia física i a l’estat d’ànim. Per arribar a obtenir els resultats de l’estudi, els investigadors van posar a tots els gats que han participat collarets de silicona durant tota una setmana. La funció dels collarets ha estat la de recol·lectar mostres químiques diminutes que es recollien quan els gats s’estiraven.
Els resultats de la investigació ha deixat veure que els gats que pateixen la malaltia han estat exposats a nivells més alts de fosfats que els que no la pateixen. Així, els gats que viuen en llars on hi havia mobles entapissats i en els que s’utilitzava ambientadors estaven més exposats que els que no al fosfat. A més, també s’ha descobert que els gats sense hipertiroïdisme, però amb nivells més elevats d’una hormona que està relacionada amb la malaltia, estaven exposats a més fosfat que els gats que tenen un nivell hormonal normal.
Fins als anys ‘70, l'hipertiroïdisme en gats ha estat una malaltia considerada molt estranya. Fins aleshores no s’utilitzava amb freqüència productes amb PBDE. El PBDE és un grup de substàncies químiques que es feien servir en la indústria relacionada en l’àmbit del moble i també en els electrodomèstics.
No va ser fins a l’any 2004 quan es va retirar del mercat, però la seva presència encara és detectable en cases antigues. No obstant això, el fet que les taxes d’hipertiroïdisme segueixin sent altes es pot explicar en el fet que els gats viuen més anys que abans o en què els diagnòstics que es realitzen avui són millors que els d’abans. Segons els càlculs aproximats, fins a un 10% dels gats que tenen més edat pateixen d’hipertiroïdisme. Aquesta, si més no, no s’ha d’oblidar que és una malaltia que afecta els éssers humans.