El govern de coalició trontolla enmig de la pandèmia de la Covid-19. Segons els experts, serà una legislatura llarga, però l'Espanya de Pedro Sánchez també té data de caducitat. Ara bé, el problema va més enllà de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias.
Les elits territorials no treballen de la mà
La pandèmia ha posat de manifest la divisió existent a Espanya. Ja fa temps que les elits territorials han abandonat la recerca d'un projecte comú per centrar-se en el seu posicionament de cara a l'exterior. La globalització ha fet que els territoris mirin contínuament cap a l'exterior i s'oblidin de treballar conjuntament per un projecte comú.
Així doncs, l'elit catalana i la basca s'han desconnectat del centre per accelerar la seva connexió amb els mercats estrangers, i l'elit madrilenya s'ha recolzat en un nou model basat en les empreses de l'Ibex.
Encara que sembli que estiguin permanentment en competència, aquestes tres elits comparteixen un mateix punt de vista: el pessimisme respecte a Espanya. Per tant, considerant la impossibilitat de la seva reforma, renuncien a sumar esforços per impulsar de nou el projecte nacional.
No obstant això, hi ha una excepció: Juan Roig, president de Mercadona i empresari d'èxit amb una visió de país. La seva idea va en el camí oposat a la resta de les elits espanyoles, convençudes que quan l'estructura s'ensorra n'hi ha prou amb canviar d'edifici.
La idea de Roig és sumar esforços per reparar les esquerdes de l'habitatge. De fet, quan va esclatar la crisi sanitària, la seva empresa va importar material sanitari i, a més, ha invertit part dels seus beneficis en activitats per a la Comunitat Valenciana.
Pensar en termes nacionals
L'empresari valencià té l'avantatge de tenir el poder absolut sobre la seva empresa, i les seves decisions no estan condicionades pels accionistes. A més, la seva empresa està ancorada al territori i el seu èxit no depèn del comerç exterior, sinó de disposar de les infraestructures adequades i d'una població amb prou diners per gastar.
A diferència de la resta d'elits espanyoles, Juan Roig no pensa en termes regionals ni internacionals, sinó nacionals. És per això que, amb aquesta visió, ha volgut impulsar el corredor mediterrani, amb el qual vol connectar el sud amb el nord per projectar-se a Europa, a més de donar lloc a un nou concepte d'Espanya.
El suport de Ximo Puig
Roig té el suport de Ximo Puig, president de la Generalitat Valenciana i un dels socialistes més influents. La idea que Ximo Puig va difondre entre els empresaris a Barcelona consisteix a crear una comunitat d'interessos més enllà de les regions, que afavoreixi la dinamització dels recursos i la multiplicació dels beneficis de la zona.
El projecte té la virtut de conjugar dues solucions: la solució a la crisi econòmica que viu Espanya i la solució a la crisi territorial que arrossega el país des de fa temps amb el «Procés» català. La seva idea podria trobar un nou impuls si Salvador Illa ressuscita el PSC en les eleccions catalanes, com assenyalen totes les enquestes.
Adeu a l'Espanya de Pedro Sánchez
El somni de Joan Roig i Ximo Puig tindria un efecte immediat en el panorama polític espanyol. Seria un punt d'inflexió que desmuntaria el projecte de Pedro Sánchez i Unides Podem, recolzant-se precisament en l'elit catalana i la basca. La nova idea circular d'Espanya permetria revifar a l'empresariat català esgotat amb gairebé una dècada de «Procés» i ressuscitar als socialistes andalusos amb el corredor mediterrani.
Una vegada intentada la coalició d'esquerres, PSOE i Unides Podem emprendrien així camins oposats. Unides Podem, en l'afany de seguir buscant una Espanya plurinacional, cauria en vots i perdria poder en els territoris. Els socialistes, guiats per Ximo Puig i Juan Roig, aconseguirien créixer a Catalunya, Andalusia i València per tornar a ser decisius al País Basc i a Madrid.