Els conductors tenen moltes opcions a l'hora de proveir. Alguns es decantaran pel millor preu i aniran a les benzineres low cost, mentre que altres apostaran per la qualitat de les grans distribuïdores. Recentment Repsol, Galp i BP coneixien de primera mà la valoració dels tallers sobre els millors llocs per omplir el dipòsit.
Fa unes setmanes es va generar un enorme enrenou al voltant d'aquest assumpte. Un membre de la Confederació Espanyola de Tallers de Reparació d'Automòbils i Afins (CETRAA) va pronunciar unes paraules que en van ferir més d'un. Passat un temps, i després de tota la polèmica generada no li va quedar més remei que retractar-se.
De les seves paraules se n'extreia que les estacions de servei low cost eren les causants de moltes de les avaries dels cotxes. Assegurava que els carburants d'aquestes estacions de servei comptaven amb una composició dolenta i una baixa qualitat. Això va provocar la ràpida reacció de l'Associació d'Estacions de Servei, que va demanar una explicació.
Ara, la situació s'ha calmat després dels aclariments de la CETRAA. Però molts no obliden els comentaris de José Rodríguez, representant d'aquesta organització. Tenia molts dubtes sobre la qualitat dels combustibles que es despatxaven als establiments de baix cost.
Els responsabilitzava de la majoria d'avaries que patien els vehicles. Sobretot en els sistemes d'injecció i altres components del motor, recull el web Motor 16. Tot això es difonia el 12 de febrer passat.
Prèviament, 'El Programa de Ana Rosa' també realitzava un informe desvetllant les qualitats i la relació qualitat-preu d'aquests carburants low cost. Volien conèixer quines diferències hi havia amb els distribuïdors tradicionals com Repsol, BP o Galp.
La reacció dels tallers
La Confederació Espanyola de Tallers de Reparació d´Automòbils i Afins remetia recentment un burofax al´Associació Nacional d´Estacions de Servei Automàtiques (AESAE). Hi volien matisar les seves declaracions i confirmaven que en cap moment no es posava en dubte la qualitat dels combustibles de les low cost.
Des de l'organització de benzineres pretenen donar per tancat l'assumpte i accepten les disculpes dels tallers. Detecten una manca d'intencionalitat a les declaracions d'aquest portaveu de CETRAA. A més, també revelen les valoracions d'un membre d'aquesta organització.
Corregeixen les paraules i asseguren que «sobre les avaries causades pel combustible no estaven vinculades al producte que ofereixen low cost». Ho atribueixen a «qualsevol combustible que tingui una qualitat insuficient».
Els professionals de la reparació reconeixen que en cap moment no es van basar en un estudi o en una investigació científica. Des de les estacions de servei AESAE, destaquen que la major part del carburant procedeix de les plantes d'Exolum (antiga CLH). Allà fan «rigorosos anàlisis per comprovar-ne la qualitat» i «s'additiva amb els productes HQ300 i HQ400 per cuidar el motor».
La defensa de les benzineres low cost
Actualment, les benzineres de baix cost abasten al voltant del 18% del mercat al detall de carburants al nostre país. Incideixen, a més, que ofereixen milers de llocs de treball a les seves estacions de servei.
El que és clar és que hi ha una guerra oberta entre les principals distribuïdores i les low cost. Repsol, Galp o BP no poden competir contra els preus tan reduïts que ofereixen. Tot i això, l'estratègia per captar i retenir clients implica recórrer a les targetes de fidelització.
És el que fa, per exemple Repsol amb l'aplicació Waylet. De moment ofereix als usuaris descomptes de 10 cèntims, però a partir de l'abril ho ampliaran fins als 20. Es tracta d'una aposta arriscada que ha estat ben rebuda pels conductors.
Tot el que sigui estalviar és molt valorat pels consumidors. I més després que finalitzés la bonificació dels 20 cèntims del Govern el 31 de desembre passat.