Surts de la feina, estàs de vacances o simplement vols gaudir del cap de setmana. El pla: anar a prendre alguna cosa amb més gent o sol, però relaxadament. Inconvenient: el cambrer et farà fora en mitja hora, a cronòmetre.
És tal com es llegeix. Ja són algunes les ciutats on es comença a limitar el temps que es pot estar a la terrassa, i tot dependrà del que vulguem consumir. Si demanem una canya, un refresc o qualsevol beguda, són 30 minuts els que podrem romandre a taula.
Arriben les terrasses cronometrades: 30 minuts per prendre alguna cosa
Molts hostalers troben la raó a aquesta estratègia. El sector de l'hostaleria ha estat el més afectat durant els darrers dos anys de pandèmia perquè, o tenien permès obrir, o ho feien amb limitació d'aforament. I encara que, a causa d'això, molts han hagut de baixar definitivament la persiana, sembla que la imatge de bars i restaurants torna a lluir.
Tots aquests motius, als quals cal sumar l'onada de calor que convida a asseure's a l'ombra, i les ganes per a molts de relaxar-se, han fet que la demanda a terrassa es dispari. La solució per a molts hostalers ha estat limitar el temps que hi pugui haver una taula ocupada en funció del que s'estigui consumint.
Barcelona ja aplica l'estratègia
Barcelona ha estat una de les pioneres a aplicar aquesta estratègia, que permet augmentar la fluïdesa de clients i els beneficis. Com hem esmentat, si el nostre objectiu és asseure'ns a beure alguna cosa, disposem de 30 minuts. En canvi, si volem allargar el vermut amb un àpat copiós, disposem d'una hora més.
Una altra mesura molt a tenir en compte és la del nombre de comensals. Són matemàtiques de primer, trauràs més diners d'una taula de quatre que la d'un de sol. Per això, a moltes terrasses, s'ha començat a aplicar la regla segons la qual només permet asseure's si anem acompanyats. Per més que ens agradi un cafè solitari, és possible que no ens ho permetin.
Algunes veus es posicionen en contra
El Gremi de Restauració de Barcelona ha estat dels primers a saltar alarmat, ja que rebutgen aquesta pràctica perquè no permet complir la funció d'aquests establiments.
«El que fa un bar o un restaurant és complir una funció social, un lloc on la gent se senti còmoda, i no només doni menjars i begudes», ha protestat Roger Pallarols a TVE.
Els clients també es pronuncien contra aquestes mesures. Indignats i enfadats, ja es poden llegir comentaris al respecte a les xarxes socials i als mitjans de comunicació. Tot un escàndol per a qualsevol que gaudeixi el vermut en una terrassa.
Extensió a altres ciutats
Ara com ara, Barcelona ha estat l'única ciutat que s'ha pres aquesta estratègia de debò. Però no seria estrany començar a veure d'aquí poc altres ciutats i comunitats que se sumin al fenomen cronòmetre.
Si això arriba a passar, s'haurà acabat la bonica tradició de l'estiu de gaudir d'hores esteses, jugant a cartes o discutint amb amics i família. O que el de la nostra esquerra, miri el rellotge i se sorprengui que portem tres hores per a dues canyes, esdevindrà història.
A quines altres zones s'estendrà aquesta 'moda'?
A Barcelona ja s'ha començat a aplicar aquesta nova norma a alguns establiments, encara que la Ciutat Comtal no ha estat la primera. Un bar a Bilbao va començar a limitar el temps dels seus clients després del confinament per augmentar la fluïdesa i recuperar-se de les pèrdues. 15 minuts per prendre el cafè i 25 per a la canya, eren les indicacions dels cambrers del bar.
«Els clients han respost bé, però algun es va molestar, encara que continuen tornant. Ja no som els únics que fem això i s'hi estan acostumant», afegia la propietària en una entrevista d'Onda Cero.