El 14 de desembre del 2022 es va celebrar a Madrid, a la seu de la Universitat Internacional de La Rioja (UNIR), la reunió anual del Grup Espanyol d’HTLV-1 & VIH-2. No s'ha de preocupar si no li resulten familiars aquestes sigles, no és una excepció. Es tracta de dos retrovirus humans, de la família del virus de la sida (VIH-1) que, encara que no ens sonin gaire, també produeixen malalties. Per això l’OMS qualifica les infeccions que produeixen aquests retrovirus com a malalties oblidades.
Sense anar més lluny, es calcula que entre 15 i 20 milions de persones al món són portadores del virus limfotròpic humà de cèl·lules T (HTLV-1). Aquest virus pot causar leucèmia/limfoma dels limfòcits T en adults, una forma rara i agressiva de càncer dels glòbuls blancs, que no acostuma a respondre a la quimioteràpia. D’altra banda, l’HTLV-1 pot produir una malaltia neurològica que es caracteritza per la pèrdua de força (paraparèsia) o paràlisi a les cames i incontinència urinària.
La majoria de casos d’infecció per HTLV-1 i, per tant, de leucèmia i de paràlisi es produeixen a l’Àfrica subsahariana i a l’Amèrica Llatina. Només al Brasil, un dels països amb major prevalença d’HTLV-1 a Sud-amèrica, el nombre de portadors s’eleva als dos milions i mig.
D’on ve l’HTLV-1?
A Espanya, la prevalença d’HTLV-1 és molt menor que a l’Amèrica Llatina o l’Àfrica subsahariana. Al registre espanyol s’han comunicat 451 casos d’HTLV-1. El 67% dels pacients són llatinoamericans, un 16% espanyols i un altre 12% africans. Quant a les manifestacions clíniques, 58 van desenvolupar paraparèsia espàstica tropical i 35 leucèmia i limfoma de cèl·lules T, la majoria d’aquests últims amb un desenllaç fatal.
D’altra banda, al llarg del 2022 es van diagnosticar 22 nou casos d’HTLV-1. La incidència està estabilitzada a l’últim lustre. La majoria de nous diagnòstics són de donants de sang, dones gestants i pacients amb infeccions de transmissió sexual.
A Espanya no hi ha obligatorietat del cribratge d’HTLV-1 a donants de sang, encara que hauria de fer-se perquè la prevalença de la infecció en donants és similar a la que existeix per VIH o hepatitis. En qualsevol cas, són molts els centres de transfusió que realitzen test de l’HTLV, com a mínim a donants procedents de països endèmics a Amèrica Llatina i Àfrica subsahariana. La seguretat transfusional que aporta el filtratge de cèl·lules (leucorreducció, en l’argot) és important, però no absoluta.
L’estudi longitudinal de donants de sang repetidors a Espanya ha permès identificar diversos donants que primer eren negatius i més endavant van resultar positius (seroconversió) per a l’HTLV-1. Probablement, es van infectar a partir de relacions sexuals amb persones de regions endèmiques. Afortunadament, l’anàlisi retrospectiva de receptors d’aquelles donacions prèvies ha descartat que es produís transmissió als receptors.
HTLV-1 i embaràs
En aquests moments hi ha dos estudis d’HTLV en actiu a Espanya, un en dones gestants i l’altre en pacients amb infeccions de transmissió sexual. L’estudi en embarassades ha identificat fins ara dos casos d’HTLV-1 després d’examinar 6 631 gestants. Poc? Sí, però la prevalença és major que la del VIH-1.
Detectar la infecció per HTLV-1 en embarassades és molt útil, ja que si s’elimina la lactància materna no s’infecta als nounats de mares portadores. A tall d’exemple, fa uns mesos es va comunicar un nou cas infantil de transmissió vertical de l’HTVL-1 a Espanya. La seva mare era una dona llatinoamericana ja diagnosticada com a portadora i mare d’una altra filla gran infectada pel retrovirus. Aparentment, no va ser informada a temps sobre la recomanació d’evitar la lactància materna després de donar a llum al seu nou fill.
Sembla indiscutible que l’HTLV hauria de formar part dels tests prenatals, junta amb el VIH-1, l’hepatitis B i la sífilis. A més, s’ha de tenir en compte que l’HTLV-1 es transmet sobretot per via sexual. Per tant, sorprèn que fins ara no s’hagi subratllat la importància de descartar-lo conjuntament amb la sífilis, VIH, hepatitis, clamídia o gonorrea en pacients amb promiscuïtat sexual.
L’estudi espanyol en actiu ha descobert fins ara quatre casos d’infecció per HTLV-1 després d’examinar 1 652 individus amb altres infeccions anogenitals. La infecció per HTLV-1 hauria de ser considerada com una malaltia de transmissió sexual.
Virus de la immunodeficiència humana 2
El 1986 es van comunicar els primers casos de sida en africans que no estaven produïts pel virus de la immunodeficiència humana (VIH). El nou agent es va anomenar VIH-2, per diferenciar-lo del clàssic. Se sap que hi ha d’1 a 2 milions d’infectats per VIH-2 al món, la majoria a l’Àfrica occidental.
En concret a Espanya, fins a la data s’han comunicat un total de 416 casos d’infecció per VIH-2. Un 63% són homes i més del 75% procedeixen de l’Àfrica subsahariana. Els casos de VIH-2 descrits a nadius espanyols representen un 14%. L’any 2022 es van comunicar 7 casos nous, 6 d’ells en persones d’origen africà.
El VIH-2, amb un tractament antiretroviral que disposa de novetats recents, és un virus menys patogènic que el VIH-1. Per aquest motiu les manifestacions de sida acostumen a aparèixer entre dues i tres dècades després de la infecció inicial. Això no significa que no sigui un problema: com la seva transmissió és silenciosa, és probable que la població amb VIH-2 sense diagnosticar sigui més nombrosa que en el cas del VIH-1. Si els pacients no es tracten amb antiretrovirals, per manca de coneixement, poden transmetre el virus sense ser-ne conscients.
Els experts debaten entorn la necessitat d’augmentar l’índex de sospita del VIH-2, tant en immigrants asimptomàtics com en espanyols nadius que hagin mantingut relacions sexuals amb oriünds de regions endèmiques.
Davant les dades, sembla important conscienciar als professionals sanitaris de la circulació de l’HTLV-1 i del VIH-2 a Espanya. La poca sospita clínica i el retard diagnòstic expliquen la seva silenciosa transmissió. És primordial realitzar tests a migrants de països endèmics, però també a les persones autòctones amb pràctiques sexuals de risc.
Aquesta notícia és una traducció de l'article publicat originalment en castellà al portal TheConversation.com.