Adquirir una casa en propietat a Espanya és cada cop més difícil. El preu de l'habitatge és un 4,6 % més car que el juny de 2022 si ho comparem amb l'any actual, segons un informe de Tinsa.
Els preus immobiliaris han experimentat un augment constant en les darreres dècades, que superen amb escreix el creixement dels ingressos mitjans. Aquesta disparitat genera dificultats perquè moltes persones, especialment joves i famílies amb ingressos baixos, puguin accedir al mercat immobiliari.
La demanda contínua és impulsada tant per compradors nacionals com per inversors estrangers. Això, unit a l'oferta limitada, ha contribuït a l'escassetat de propietats assequibles en ubicacions urbanes desitjables.
En aquesta situació, milers de persones opten per una alternativa que, a priori, és més assequible: el lloguer d'habitatges. Tot i això, el mercat d'aquest tipus de lloguers també està experimentant un augment espectacular.
Això es pot apreciar molt més a les grans ciutats espanyoles. La mitjana dels lloguers a Madrid és de 819 € al mes, mentre que el Barcelona és de 769 €. El metre quadrat té un valor de 17,16 € a les illes Balears, mentre que a Madrid és de 16,70 € i a Barcelona és de 15,94 €.
Algunes clàusules abusives en el lloguer podrien fer-te perdre diners
L'Associació d'Usuaris Financers a Espanya (Asufin) ha emès una sèrie d'advertiments i pautes per a arrendadors i arrendataris en relació amb els contractes de lloguer a Espanya.
En primer lloc, recorden que els contractes de lloguer no poden contenir renúncies a les pròrrogues obligatòries. Això significa que el contracte es pot prorrogar fins a cinc anys i l'arrendatari no pot ser obligat a renunciar a aquesta pròrroga.
A més a més, la permanència mínima d'un llogater a un habitatge està fixada en 6 mesos. Si el llogater decideix abandonar abans l'habitatge, haurà d'indemnitzar el propietari amb les rendes restants fins a complir aquest període. Tot i això, aquestes indemnitzacions no han de ser desproporcionades.
Pel que fa a la fiança, l'arrendatari no en pot exigir una que superi l'import d'una mensualitat de renda. Tot i que les parts poden pactar garanties addicionals, aquestes no poden excedir dues mensualitats de renda.
A més, l'arrendador només pot aplicar pujades de preu de la renda per reformes o millores a partir del cinquè any de contracte, tret de pacte entre les parts. El llogater pot exigir indemnització si les obres requereixen allotjament alternatiu. En general, l'arrendador ha de fer i pagar les reparacions de l'habitatge, tret que siguin conseqüència de l'ús diari normal o del mal ús per part del llogater.
Una atenció especial requereix el lloguer per habitacions, que es regeix pel Codi Civil en lloc de la Llei d'arrendaments urbans. Cal distingir els contractes compartits solidaris i mancomunats. En el cas del primer, els llogaters són solidàriament responsables del pagament total de la renda, mentre que en el segon cada llogater és responsable de la seva part proporcional.
Les llars de lloguer van augmentar gairebé un 20 % en deu anys
Malgrat aquestes clàusules, el mercat del lloguer continua obtenint protagonisme al llarg dels anys. El nombre de llars que el 2021 vivia de lloguer és d'un 19,15 % superior al nombre de 2011. En els darrers 20 anys, a més, l'increment ha estat del 41 %.
Per províncies, Barcelona s'emporta la palma. I ho fa pel fet que gairebé un terç dels habitatges de la província catalana estan dedicats a l'arrendament, en concret un 30,9 %. Darrere seva hi ha Balears, Madrid i Tarragona, que dediquen respectivament un 25,1 %, un 24 % i un 24 % a aquest supòsit.
Per continuar consolidant la idea que el lloguer està en apogeu, hem d'observar les dades de compra d'habitatges. Segons l'INE, això coincideix amb un descens progressiu del nombre d'immobles en propietat. El 2001, el 82,2 % de la població tenia una casa en propietat, mentre que el 2021 el percentatge amb prou feines superava el 75 % (75,5 %).