Cada dia surten a la llum noves dades que ens fan preocupar i que ens han de fer replantejar quins hàbitats i conductes hem de seguir per tal d’intentar preservar el que ens queda i no malbaratar el que tenim. No només és el canvi climàtic un d’aquests problemes, sinó que les darreres xifres de malbaratament alimentari també són esgarrifoses. De tots els aliments que es produeixen anualment al món, un terç acaba a les escombraries.
A Catalunya, es calcula que, anualment, es malbaraten 260.000 tonesd’aliments a les llars, restaurants, bars, serveis d’àpats i comerços, una xifra que equival a 34,9 kg de mitjana per habitant i any. D’aquesta quantitat, el 58% del que es llença es genera a les llars. Amb tots aquests quilos, es podria arribar a alimentar a 500.000 mil persones durant tot un any.
Lluitar contra el malbaratament alimentari
Les recents tecnologies i les aplicacions són una eina molt poderosa per a fer front davant el llançament de menjar. Aquestes eines connecten establiments on sobra menjar amb els usuaris que o bé estan sensibilitzats o bé busquen un preu més competitiu. Actualment, aquesta iniciativa ja té més de 600 establiments a Catalunya.
Però no n’hi ha prou amb aquestes noves aplicacions, ja que en la majoria dels casos l’arrel del problema prové en la sobreproducció dels aliments. D’aquesta manera, «no només calen solucions per canalitzar aquests excedents alimentaris, sinó que és necessari treballar en la prevenció i en la reducció de la sobreproducció i el malbaratament alimentari», explica Gaby Susanna, presidenta de la Plataforma Aprofitem els Aliments.
I és que la indústria alimentària, els comerços i les activitats agrícoles generen més aliments dels que poden comercialitzar per diverses raons, ja sigui per defectes en l’envasament, en una data de consum a punt d’expirar, per la sobrecomanda i la sobreproducció, per la dificultat de preveure la demanda diària o per la dificultat de comercialitzar aliments aptes amb defectes de qualitat, entre d’altres.
El malbaratament a les llars
El 85% de les cases admeten que llencen menjar a les escombraries. Malgrat que les campanyes de conscienciació i el fet que més del 90% de les llars diuen que «no els agrada llençar menjar», el cert és que durant el 2018 es va llençar un 9% més de menjar que l’any anterior.
La majoria dels aliments que es llencen són productes frescos que no s’han arribat a fer servir mai, és a dir, que del mercat han anat al rebost o a la nevera i, d’allà, a les escombraries. El pa és el que més sovint es llença, i el segon aliment que més es malbarata és el pernil dolç. Però si es mira en termes de quilos, les taronges serien l’aliment que més s’acaba tirant a totes les llars.