Un equip internacional de geòlegs ha trobat proves que existeix un dipòsit de diamants d’uns 4.000 milions d’antiguitat, que es trobaria a centenars de quilòmetres sota el mantell terrestre. El descobriment hauria passat fa uns mesos i les evidències que ho demostren s’han publicat a la revista Nature aquest passat divendres.
La descoberta significa la troballa d’uns minerals tan antics com la formació de la Lluna. Els científics van arribar a aquesta conclusió després d’estudiar els diamants que havien extret a quasi 600 km de profunditat, d’una bossa de lava solidificada a la zona de Juína, a Mato Grosso, Brasil.
Van descobrir-ho després de les proves que la quantitat dels isòtops d’heli 3 i heli 4 en aquests minerals era quasi la mateixa que la trobada en meteorits extremadament antics, d’una edat molt diferent de la de les formacions geològiques veïnes. Per aquest motiu, els geòlegs creuen que el jaciment es va formar en temps de la col·lisió de la Terra amb la Lluna o fins i tot en un període de temps més antic.
El descobriment és una càpsula del temps a les profunditats de la Terra
«Els diamants són la substància natural més dura i indestructible coneguda, per la qual cosa constitueixen una càpsula del temps perfecta que ens proporciona una finestra a les profunditats de la Terra», va explicar l'autora principal de l'estudi, Suzette Timmerman, en un comunicat de la conferència geològica internacional Goldschmidt.
La investigadora avisa que el valuós dipòsit és pràcticament invisible a la superfície perquè es troba a molta profunditat i extreure més diamants requereix una tècnica molt sofisticada i cara, per si algú sense mitjans se li acudeix buscar més diamants com aquests.
En aquest sentit, la geòloga es pregunta com de gran i únic és aquest jaciment, o si hi ha més bosses antigues de menor mida amagades sota terra. Té interès en saber on n’hi ha més i quina és la composició química completa del dipòsit. Per respondre aquests dubtes, necessita més temps i recursos per seguir analitzant els minerals subterranis.