Condemnat a més de 4 anys de presó per aldarulls en una protesta contra la sentència

Dani Gallardo ha estat condemnat per desordres públics i atemptat contra l'autoritat

Dani Gallardo durant el judici per les protestes per la sentència de l'1-o
Dani Gallardo ha estat finalment condemnat a 4,5 anys de presó | Cedida

L'activista madrileny Dani Gallardo ha estat condemnat a 4,5 anys de presó per l'Audiència Provincial de Madrid pels disturbis en les protestes a la capital espanyola contra la sentència de l'1-O. En concret, el tribunal ha imposat a Gallardo 1 any de presó pel delicte de desordres públics i 3,5 pel d'atemptat contra agents de l'autoritat amb resultat de lesions lleus a un policia. A banda, Gallardo haurà d'indemnitzar l'agent amb 2.100 euros.

La mateixa sentència condemna la seva companya a un any de presó per desordres públics, i ambdós hauran d'indemnitzar l'Ajuntament de Madrid amb 3.500 euros. També hauran de pagar tres cinquenes parts de les costes processals. 

Una tercera persona ha estat condemnada per resistència als agents de l'autoritat a una pena de multa de tres mesos amb una quota diària de 10 euros, i haurà de pagar una cinquena part de les costes processals. En canvi, aquesta tercera persona ha estat absolta del delicte d'atemptat que se li atribuïa.

Un any de presó preventiva

Cal recordar que Gallardo, de 23 anys, ha complert fins ara un any i un mes de presó preventiva després d'haver estat detingut en el marc dels disturbis pels quals finalment ha estat jutjat i condemnat. El jutge el va deixar en llibertat a mitjan novembre, després que la vista oral quedés vista per a sentència. La Fiscalia li demanava sis anys de presó per desordres públics, atemptat contra l'autoritat i lesions greus. El jove va negar haver agredit cap policia.

Durant el judici Gallardo va explicar que els agents colpejaven la seva companya i que ell va intentar protegir-la amb el seu cos. «Preferia que em peguessin a mi que a ella», deia. Gallardo va negar haver fet servir cap pal per colpejar els agents –tal com sostenien policia i Fiscalia- i tampoc va admetre formar part de cap grup antisistema.

El 6 de novembre, durant la primera jornada del judici, hi va haver davant l'edifici de l'Audiència Provincial de Madrid una concentració d'una vintena de membres del Moviment Antirepressiu. Gallardo també va comptar amb el suport de la portaveu de JxCat al Congrés, Laura Borràs, i de les diputades d'ERC Carolina Telechea i Montserrat Bassa, que davant les portes dels jutjats van considerar el fet un nou exemple de la repressió de l'Estat a les protestes per la sentència.

A preguntes de la Fiscalia, Gallardo va negar haver participat en la concentració en favor dels presos polítics ni tampoc als disturbis que van tenir lloc a la Plaza Santa Ana, ni que travessés contenidors o llancés objectes a la policia. Tampoc que increpés els vianants ni que agafés el pal que constava com a prova a les actuacions policials i judicial. Segons va dir, va actuar únicament per defensar la seva companya a qui els agents estaven agredint.

Darias aposta pel «diàleg» amb Catalunya

La ministra de Política Territorial i Funció Pública, Carolina Darias, ha advertit aquest dimecres que el seu govern està «compromès amb el diàleg» per resoldre el conflicte polític a Catalunya, però no està disposat a sortir del marc constitucional i obrir espais com el de l'amnistia. Ha fet aquestes manifestacions en resposta a una interpel·lació de la diputada d'ERC Montserrat Bassa, que ha recordat que la seva germana, l'exconsellera Dolors Bassa, fa 1.000 dies que està a la presó i està condemnada a 12 anys de presó. Bassa ha reivindicat l'amnistia davant condemnes «injustes» basades en la «falsedat» de la violència a Catalunya.

Segons Darias, «les relacions entre la Generalitat i l'Estat s'han normalitzat» perquè «hem establert nous espais per al diàleg i per poder-nos entendre» com per exemple «la taula de diàleg» que si no s'ha reunit no ha estat, ha dit, per culpa del govern espanyol

En aquest marc ha afirmat que l'Estat és «un país plenament democràtic» amb «separació de poders» on la Justícia actua amb «independència» i la Constitució «fa el seu paper» i «inclou i abraça tothom». «Aquest és un principi fonamental que el govern respectarà de principi a fi».

Per això ha advertit Bassa que «no esperi que aquest govern surti del marc constitucional» perquè es deu «al principi de legalitat» i a «l'acatament de les sentències» que marquin els jutges.  La ministra ha fet aquestes manifestacions en resposta a la diputada Montserrat Bassa, germana de dolors Bassa, que li ha recordat que «rentant-se les mans» sobre el que passa a Catalunya «no anem bé».

«Estem veient que no volen parlar de qualsevol tema, i per nosaltres és important el dret d'autodeterminació», ha afirmat la diputada, que ha recordat que està «a les mans» del govern de Sánchez que els presos puguin sortir de presó. «El motiu que els ha portat a la presó és la mobilització per aconseguir el dret d'autodeterminació», ha sentenciat «mitjançant les urnes, i no la violència». 


Comentaris

envia el comentari