El procés independentista català ha centrat el primer bloc del debat electoral de TV3 amb els candidats a l'alcaldia de Barcelona de les forces amb representació al consistori i ha permès veure les diferències entre les diferents formacions. Mentre que l'alcaldable d'ERC, Ernest Maragall; la de la CUP, Anna Saliente, i la número dos de JxCat, Elsa Artadi, han defensat que no es poden destriar els problemes dels barcelonins de «la repressió», els candidats del PSC, Jaume Collboni; el PP, Josep Bou, i Barcelona pel Canvi-C's, Manuel Valls, han acusat aquestes tres formacions i l'alcaldessa i cap de llista de BComú, Ada Colau, de supeditar la ciutat al debat independentista, quelcom que ella ha negat.
Colau ha defensat que Barcelona és «profundament republicana, democràtica, feminista, progressista i valenta» i, per tant, compromesa amb els drets i llibertats. Collboni li ha dit que semblava «una independentista» i ella li ha preguntat si voler una Barcelona republicana la feia independentista.
[predef]catalunya-diari-81[/predef]
El socialista ha garantit que les eleccions determinaran si el proper govern municipal és independentista o no i ha considerat les eleccions «una gran oportunitat per passar pàgina del procés». També ha acusat els seus rivals de passar «més temps parlant del procés independentista que dels barcelonins».
Artadi ha replicat a Collboni que ell ha parlat de l'elecció de Meritxell Batet com a presidenta del Congrés i Manuel Cruz al Senat i ha acusat el socialista d'«estar del costat dels repressors». També ha preguntat si Batet acceptarà suspendre els presos electes del seu càrrec mentre són jutjats al Tribunal Suprem.
Una ciutat «per a tots»
Valls ha afirmat que Espanya «és una democràcia i amb estat de dret» i ha demanat que Barcelona no caigui «en les mans del separatisme». Per això, s'ha reivindicat com l'únic que «sense ambigüitat» diu que no pactarà «amb el separatisme de Maragall ni el populisme de Colau».
Bou ha reclamat que la ciutat sigui «per a tots» i ha negat que Barcelona sigui republicana. «Això és Catalunya, és Espanya, i Espanya es construeix amb un rei», ha afirmat. També ha preguntat a Maragall quin projecte té per als no independentistes: «Em deixa a mi estranger a casa meva? Això és una bogeria».
Per part de la CUP, Saliente ha afirmat que no es pot separar la política social «dels valors democràtics» i que la «repressió» ha provocat que el debat ja no sigui «una qüestió d'independència, sinó que ha esdevingut una situació de democràcia». Així mateix, ha advertit de la possibilitat que el proper govern municipal pugui alinear-se amb el PSC «i per tant amb l'exili o la repressió».
En contra de les polítiques de seguretat de Colau
Ada Colau ha centrat l'atac de l'oposició de Barcelona en matèria de seguretat i habitatge, dos dels principals temes d'aquesta campanya, en el debat electoral de TV3 amb els candidats a l'alcaldia. La número dos de JxCat, Elsa Artadi, ha qualificat de «fracàs» la gestió de l'habitatge i l'alcaldable d'ERC, Ernest Maragall, ha retret a Colau que «llueixi» de polítiques mentre no s'està «responent a l'emergència».
L'augment d'agents de la Guàrdia Urbana ha estat compartit per tots els candidats menys la CUP, entre els retrets a Colau davant l'augment del 30% de fets delictius. Els candidats també han confrontat els models de turisme, en què Colau ha defensat que ha «posat ordre» a la «ciutat del caos» que afirma que es va trobar després de mandat de Trias. En un extrem, Saliente ha insistit que opta per la reducció del turisme a la meitat, i a l'altre extrem, Bou pugna per potenciar-lo: «No és l'enemic, és la solució», ha sostingut.
Projecció de la ciutat al món
El darrer bloc, centrat en la projecció de la ciutat al món, ha servit perquè els candidats mostressin els seus models de turisme, però també les polítiques per a combatre la desigualtat o en matèria d'educació. Colau ha justificat la seva gestió en turisme –«ho vam posar en ordre i vam tancar pisos il·legals»- i ha lloat la seva tasca al capdavant de l'Ajuntament, tot justificant-se que han millorat els indicadors econòmics, ha baixat l'atur, s'ha atret més talent i han augmentat les inversions.
Saliente ha cridat a avançar cap a un model diferent del d'ara, que està «basat en l'especulació turística» i genera «males condicions laborals i salaris baixos». En aquesta línia, ha insistit que cal reduir el turisme a la meitat i s'ha mostrat escèptica amb el pla de regulació turístic. En sentit contrari s'ha manifestat Bou, que considera que el turisme no és el problema, sinó la solució, i que cal gestionar-lo bé i vendre la marca Barcelona «com és necessari». També ha retret a Colau la seva relació amb comerciants i hotelers: «Deixi'ls respirar. Estan enfadats amb vostè perquè els ha perjudicat», ha assegurat.
Per la seva banda, la número 2 de JxCat ha manifestat que Colau ja es va trobar feta la moratòria als apartaments turístics i ha demanat que el turisme «beneficiï tota la ciutat». També ha criticat la gestió de l'alcaldessa en inversió social: «No sabem on va, perquè hi ha més sensesostres i més desnonaments que fa quatre anys». A més, Artadi ha apuntat que no es pot parlar de competitivitat de Barcelona sense les infraestructures «decidides a Madrid».
El transport públic a Barcelona
Un dels altres eixos del debat ha versat sobre la sostenibilitat i la mobilitat a la ciutat. Tots els candidats han apostat per més transport públic com una de les mesures per combatre el canvi climàtic. Des de la CUP opten per qüestionar els interessos automobilístics i també del sector turístic, amb la construcció de dues noves terminals al port i l'ampliació de la ronda litoral, la C-16 i la C-58 en el punt de mira. Artadi ha carregat contra Madrid per no fer una aposta ferma en les infraestructures que entren cap a la ciutat de Barcelona i vol que la mobilitat es pensi «com un servei» i no una propietat.
L'alcaldable del PP ha requerit que no s'aparti el cotxe perquè «reduir la contaminació no és acabar amb el transport privat». Vol «més busos i més freqüència», a més d'aparcaments dissuasius, eliminar alguns carrils bici i fer obligatòria una assegurança pels patinets elèctrics, que haurien de circular amb matrícula. Colau ha defensat la inversió en transport públic, la duplicació de carrils bici i la implementació de les superilles. També ha tret pit perquè els cotxes més contaminants vegin restringida la seva circulació. En un retret a JxCat i ERC, Colau ha fet una crida a unir el tramvia.
Valls, com Collboni, ha demanat que el transport públic sigui gratuït en episodis d'alts nivells de contaminació. El candidat socialista també vol una ciutat «més caminable»" i ha aprofitat aquest espai per retreure a Colau la gestió en les vagues de metro. Maragall s'ha proposat una reducció d'emissions d'un 40% i ha recordat que això no depèn només de les carreteres, també de l'habitatge. I una nova crítica a Colau, en aquest assumpte: «Comença moltes coses que no acaba», ha censurat. El retret ha servit perquè la candidata de BComú insistís a Maragall que ell també havia estat molt de temps a l'Ajuntament de Barcelona.