Es destapa la incògnita. L'establishment de Madrid i Barcelona van ser els qui va finançar la campanya electoral de l'alcaldable per Barcelona Manuel Valls, segons ha avançat el diari 'ARA'. Tenint en compte que Valls es presentava a les eleccions sense estructura de partit pròpia, més enllà del suport de Ciutadans, era difícil esbrinar d'on sortia el fons per la campanya. Ara, a partir d'una vintena de testimonis anònims, ha sortit a la llum que l'ex-primer ministre francès es va finançar majoritàriament a través de donacions d'empresaris.
Segons informa el diari 'ARA', quan faltava poc més de dos mesos per a les eleccions municipals, una cinquantena de persones de l'establishment barceloní es van reunir per celebrar un sopar en suport a la presentació a l'alcaldia de Barcelona de Manuel Valls. Algunes persones que van assistir al sopar expliquen que, a mesura que Valls anava saludant als convidats, aquests anaven donant-li diners de la cartera al candidat, destinats a finançar-li la campanya.
«Vots i diners». Aquesta va ser la resposta de Valls, clara i contundent, quan el conegut Luis Conde li va preguntar en què el podia ajudar durant la celebració del Trofeu Comte de Godó. A poc a poc, Manuel Valls anava aconseguint finançar la seva campanya. A més, no tots els diners que Valls va recol·lectar van venir de Barcelona, sinó que també va rebre molt de suport des de la capital espanyola. Tot i això, el camí de Valls per aconseguir tots els fons que necessitava va ser més difícil del que es pensava.
20.000 euros mensuals
Des de les eleccions del 21-D, en què el polític francès va tenir un paper actiu, Valls cada cop es va anar fent més present a Barcelona. Grans empresaris catalans com Mariano Puig van organitzar sopars perquè la burgesia catalana anés coneixent de mica en mica l'ex-primer ministre francès. Altres anfitrions van ser Amancio López, en el seu hotel Hotusa, o el fundador de MANGO, Isak Andic. Testimonis consultats per l''ARA' afirmen que hi havia molt d'interès en el polític: «molts estaven enlluernats perquè havia sigut primer ministre de França», afirmen.
Podria haver estat en algun d'aquests sopars quan es va començar a barallar l'opció de presentar-se a l'alcaldia de la seva ciutat natal, mentre alguns compartien la seva preocupació sobre la possibilitat que l'independentisme guanyés a la ciutat de Barcelona. Quan va sorgir el tema del finançament, Valls va afirmar que voldria 20.000 euros mensuals, perquè hauria de deixar el seu càrrec de diputat.
Tot i la sorpresa d'alguns, se li van concedir. Mentre diversos convidats creuen que la petició era «poc elegant», alguns pensen que és «habitual» fora d'Espanya. Tot i això, el sou de Valls triplicava els 7.200 euros bruts que es cobren com a diputat a França. Fins i tot, superava el sou de primer ministre durant el càrrec: 14.910 bruts.
Els aportadors
Pel que fa a les cares que van donar diners a Valls per la seva campanya, cal distingir entre tres tipus de persones: els que van donar diners, el que van buscar-ne i els que van fer totes dues coses. Un dels personatges que va ajudar Valls per totes les vies va ser Félix Revuelta, president de Naturhouse, qui afirma que «li vaig presentar gairebé tot l'Íbex-35, Felipe González, Aznar...». Alguna de les fonts també afirma que Valls va rebre molt més suport des de Madrid: «El de Barcelona s'ho treu de la butxaca i el de Madrid ho treu del compte de resultats», expliquen.
Algunes fonts assenyalen Josep Ramon Bosch, l'aleshores president de la Societat Civil Catalana, com el gran buscador de fons a Madrid. A Barcelona, els principals buscadors de finançament van ser Carlos Rivadulla, president d’Empresaris de Catalunya i membre de la candidatura de Manuel Valls, i Jaime Malet, president de la Cambra de Comerç dels EUA a Espanya i conegut per ser un directiu molt mobilitzat contra l’independentisme.
Altres ajudants van ser, lògicament, Susanna Gallardo, parella de Valls, que va obrir-li les portes de la societat barcelonina, o Luis Hernández de Cabanyes, president de la immobiliària Renta Corporación. Existeix una llista molt més llarga de noms, però moltes cares conegudes i fonts consultades han decidit mantenir-se en l'anonimat.
Professor a Esade
Una de les grans bombes de l'arribada del polític francès a Catalunya és quan va fer de professor, durant un trimestre, a la Facultat de Dret d'Esade. Tal com informa l''ARA', Jaime Malet va ser la persona que va sol·licitar a la Universitat que donés una feina de professor a Manuel Valls, un càrrec que el degà de la Facultat de Dret d'Esade va acceptar amb molt d'entusiasme. Tot i això, no es creu que Valls pogués haver guanyat molts diners durant la seva etapa com a professor a Catalunya.
Finalment, però, el procés de finançament no va anar com tothom s'esperava, i la candidatura de Valls va haver d'estar buscant diners fins a gairebé l'últim dia de campanya. La situació de C's, el partit que li donava suport, i la seva accelerada pèrdua d'atractiu a la capital catalana des de l'arribada de la moció de censura de Sánchez, van propiciar que alguns sectors de l'empresariat tornessin a veure el PSOE amb bons ulls, mentre deixaven de fixar-se Ciutadans i, conseqüentment, en Valls.