Gerro d'aigua freda de la Fiscalia: Mala notícia per als presos de l'1-O

La Fiscalia no aprecia raons de «justícia, equitat o utilitat» i subratlla que els indults no poden ser moneda de canvi per suports parlamentaris

Cuixart, Junqueras, Romeva i Turull sortint de la presó durant l'etapa en què tenien el tercer grau.
Els indults compten amb els informes negatius de la Fiscalia. | ACN

Notícia esperada, però no per això menys decebedora per als presos de l'1-O. La fiscalia del Suprem s'ha oposat als indults dels presos independentistes condemnats per l'1-O perquè no aprecia raons de «justícia, equitat o utilitat». El ministeri públic tampoc avala un indult parcial, ja sigui reduint les penes de presó o bé substituint-les per penes d'inhabilitació.

La Fiscalia diu que els indults no poden ser «moneda de canvi»

L'escrit remarca «l'enorme gravetat dels fets i la més que acreditada proporcionalitat de les penes imposades» als presos independentistes. També remarca que una de les condicions «mínimament exigibles» és una «acceptació manifesta de la responsabilitat per un delicte comès i el decidit propòsit de no reincidir», però «cap d'aquestes circumstàncies s'ha acreditat en aquest cas». També destaquen els informes que els indults no poden ser «moneda de canvi» per als suports parlamentaris, en clara al·lusió de la Fiscalia a la possibilitat que els indults s'estiguin tramitant fruit del suport d'ERC al govern espanyol amb els pressupostos.



En els seus escrits, la fiscalia no només subratlla l'«enorme gravetat dels fets» jutjats, sinó també l'aplicació «benigna» de les penes, ja que la condemna per malversació va quedar absorbida per la de sedició. A més, subratlla la manca de penediment per part dels presos, que han tingut «comportaments clarament indicatius de rebuig a l'actuació jurisdiccional» i han mostrat la «seva voluntat d'insistir en l'execució dels fets si es donessin les condicions necessàries».

El Ministeri Públic rebutja els indults als dotze condemnats

A això li ha sumat també l'aplicació del 100.2, «un singular mecanisme de compliment de la pena privativa de llibertat d'una forma tan prematura com injustificada». En definitiva, segons els fiscals, un «mode encobert de concessió del tercer grau». «Ni el condemnat ha acceptat la seva responsabilitat o ha exterioritat el seu rebuig pel delicte comès ni ha reconegut el caràcter lesiu dels fets, ni ha mostrat cap penediment», conclou en cada escrit la fiscalia, que remarca la conducta dels presos «s'ha caracteritzat pel seu rebuig a la legalitat constitucional i per la reiterada deslegitimació de la seva actuació jurisdiccional, al·legant la seva condició de presos polítics, denunciant que són objecte de persecució per les seves idees polítiques i qüestionant la imparcialitat del poder judicial».

El ministeri públic també remarca que l'indult ha de ser una mesura excepcional, i avisa que «l'emanació repetida d'actes individuals pot resultar equivalent a la concessió d'un perdó general». Sobre el delicte de sedició i l'«obsolescència» que al·leguen les peticions d'indult, la fiscalia recorda que existeixen figures assimilables en països com Alemanya, en concret el delicte d'alta traïció. Així doncs, amb una dotzena d'informes, la Fiscalia rebutja un per un els indults als nou empresonats, però també als altres tres condemnats que no van haver d'ingressar a presó: Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila.


Comentaris

envia el comentari