Telegram : +34 629 74 76 77
E-Mail: info@catalunyadiari.cat
Joan Ollé ho ha tornat a fer. El director de teatre ha atacat durament l'independentisme, incloent-hi Puigdemont, el seu advocat i els més de 10 mil manifestants que es van desplaçar a Estrasburg per donar suport a l'expresident de la Generalitat. Ollé no té cap problema en mostrar, públicament, les seves discrepàncies amb els seguidors del «procés català» i aquesta setmana ha decidit dedicar el seu article de 'El Periódico' a un text irònic en contra d'aquests. Es titula «Tintín a Alsacia», com anomena a Puigdemont.
«Trobo genial que el molt murri d'en Puigdemont tornés a defraudar a la seva clientela desplaçada fins a Estraburg -que sempre el comprèn- argumentant que podria enxampar-li la molt 'borrellesca' gendarmeria francesa», afirma el dramaturg, mentre recorda els fets del 2017: «Em va semblar perfecte que, acabada de proclamar la seva república en divendres, Puigdemont convoqués als 'consellers' el dilluns als seus despatxos mentre ell ja estava a Brussel·les veient jugar al Girona per la tele», ironitza.
D'aquesta manera, segons Ollé, la suma d'aquests fets el converteix en un personatge amb una condició de «mentider», que «s'acull a la condició d'heroi mentre anava empaquetant camises, corbates i gavanys d'hivern per a la seva fugida a Ítaca». Però Ollé no només té paraules per l'expresident, sinó que també aprofita el seu article setmanal per atacar directament al seu advocat, Boye, i a tots els independentistes, els quals «no practiquen la democràcia que exigeixen» i se senten «superiors».
«Tant de bo que les mil argúcies de Boye -ratolí furgant entre els forats del gruyère-, així com els multitudinaris romiatges posconvergents als sants llocs, puguin contribuir a corregir allò que necessita ser corregit a Espanya i a Europa; però, encara així, em costaria felicitar aquest col·lectiu religiosament orgullós de representar el més millor de la Catalunya autèntica, i, en conseqüència, a sentir-se moralment superiors a la meitat més un dels seus compatriotes, lletja paraula», narra.
En definitiva, es tracta d'un text ple d'ironia i atacs a l'independentisme i als seus líders, els quals «si un mal dia el diable es creués en el seu camí sembrant alguna ombra de dubte raonable en les seves ànimes grogues, correrien a endollar TV3 per a afegir combustible i... tornarien a fer-ho», conclou.