Els lletrats d’Artur Mas, Joana Ortega i Francesc Homs ja han iniciat el procés necessari per a poder recórrer la sentència emesa pel Tribunal de Comptes el passat 11 de novembre, segons la qual haurien de pagar un total de 4,9 milions d’euros per haver organitzat la consulta participativa del 9-N, que es remunta a l’any 2014.
Consideren que pagar suposaria un «enriquiment injust» per a la Generalitat
Tal com expliquen en l’escrit que han elaborat, cap dels tres tindria cap mena de responsabilitat comptable en aquesta qüestió, ja que els pressupostos contenien la justificació de totes les despeses i, a més, estaven formalitzades abans que el Tribunal Constitucional decidís suspendre la votació.
No només això, ja que els exmembres del Govern fan patent que els ordinadors adquirits suposadament pel 9-N –que eren un total de 7.000 unitats– encara segueixen fent-se servir i, en cas que retornessin els diners, ho considerarien un «enriquiment injust» per a la Generalitat, ja que ho estarien posant ells dels seus propis estalvis.
El Tribunal de Comptes va condemnar Mas, Ortega, Homs i Rigau
L’origen de la polèmica es remunta a l’11 de novembre, que va ser el dia en què el Tribunal de Comptes decidia condemnar l’expresident de la Generalitat, l’exvicepresidenta, l’exportaveu del Govern i l’exconsellera d’Ensenyament, Irene Rigau, a banda de sis acusats més. Tal com dictava la sentència, havien de retornar un total de 4.946.788 euros a causa de la seva participació en l’organització del 9-N, en considerar que havien utilitzat diners públics per finançar-ho.
La condemna era de caràcter solidari, de manera que la xifra a pagar es podia repartir entre tots, si bé és veritat que Artur Mas hauria d’assumir una part més gran en cas que algú no aportés la seva part, ja que el van considerar el màxim responsable de l’assumpte.
El Suprem va donar-se 30 dies més per dictar sentència
Ara, caldrà esperar a veure què diu la justícia sobre aquest tema, ja que aquest divendres el Tribunal Suprem va decidir concedir-se 30 dies més per dictar una sentència definitiva sobre el cas. Els arguments que van donar va ser que el tema era especialment complex i complicat, i que per tant necessitaven més temps per poder prendre una determinació final.
En aquest sentit, cal recordar que l’organisme va resoldre una condemna de 2 anys d’inhabilitació en el cas de Mas, 1 any i 9 mesos a Ortega, i 1 any i 6 mesos a Rigau, i els va acusar d’un delicte de desobediència. A més, va imposar multes de 36.000 euros a Mas, 30.000 a Ortega i 24.000 a Rigau.
D’altra banda, Homs ha demanat la nul·litat de totes les acusacions, i es justifica al·legant indefensió.